United States or Angola ? Vote for the TOP Country of the Week !


Totes les vegades d'abans aquella, Kobus, després de dos o tres vasos, es posava a cantar, amb veu terriblement forta, velles tonades que li passaven pel cap, com el Miserere, l'Himne de Gambrinus, o la cançó dels Tres Hússars. -Això ressona com dins una catedral- feia tot rient. -- deia Schweyer: -canteu .

Fritz encengué una candela a la cuina, i prengué una nansa del cistell de botelles; Schweyer empuny

-Estan netejades i escorregudes de fa tres setmanes. -Oh! Pel que fa a les cures del vi noble, digué Schweyer -els Kobus hi entenen de pares a fills: no cal, doncs, sinó davallar. -, anem cap avall.

Mestre Schweyer arribà, amb son davantal de cuiro als genolls, la maça a la cintura, la barrina sota el braç, i la carassa tota expandida. -, doncs, senyor Kobus! va dir. -Avui començarem: oi? -, mestre Schweyer. Ja és hora: el markobrunner és a la bóta fa quinze mesos, i fa sis anys que fou omplerta la del steinberg . -... i les botelles?

I, tot allargant el pas sota la porta de Hildebrandt, somreia i mirava, tot passant, les portes i les finestres obertes en el gran carrer tortuós; el llauner Schwartz tallant la seva llauna, amb les antiparres sobre el nasset camús i els ulls badats; el torner Sporte fent xiular la roda i debanant els seus encenalls en cintes interminables; el teixidor Koffel, tot petit i groguenc, a la seva feina, engegant la llançadora amb una interminable fressa de ferralla; el ferrer Nickel ferrant el cavall del gendarme Hierthès a la porta de la seva forja; i el boter Schweyer enfonsant les dogues de les bótes, a grans cops de maça, al fons de la volta ressonant.

Kobus tenia el costum d'encoratjar Schweyer quan la seva alegria començava d'esmortir-se, ja fos adreçant-li algun acudit, o deixant-lo de bell nou sobre la pista de les seves històries; però aquell dia el vell boter cregué reparar que Fritz estava preocupat d'altres pensaments.

Ara tu! li cridava el gran Frederic. Aleshores tirava la carta a l'atzar, i, naturalment, perdia. -No tinc sort- es deia en tornar a casa. Com que Schweyer tenia feina a casa seva, no podia venir sinó dues o tres hores per dia, al matí o al vespre: de manera que la tasca s'arrossegava, i àdhuc va acabar-se d'una manera tota especial.