United States or Japan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Les flors semblen fresques! va dir la Margarida fent un gran esforç per dissimular la seva torbació i el seu sofriment. -Què saps qui les ha posades? ¡Tanmateix jo vaig anar massa a la ventura! ¿no saps de qui són? -Jo? -Doncs jo !

El primer cop que això us passa, incautes, dieu, per a estroncar la seva narració incipient. -, ara mateix el teu hereu me'n feia dos quartos. En Mateu Llistosella excel·leix aleshores a rependre el fil de la narració amb un: Doncs ja ho veus si esborrona. Perquè, francament, això de què... O : -Arribo a pensar que és un somni, això que ja saps.

-Doncs, home, reprengué son oncle bromejant encara -si tant vos aveniu, anima't, que al cap i a la fi un i altra esteu per merèixer, i ja saps que diu l'adagi: «Una nina és per a un rei».

-Mai més! -Demà, David. Saps? la botella encara est

»Tu saps que aquests homes esdevinguts súbdits teus, s'han avingut a ser governats per tu no pas per la teva bona cara, sinó per la força; i que provarien de ser lliures un altre cop, si alguna por no els retingués.

Sospita que, en el fons del fons, el seu pensament no és gaire lògic. Però què hi fa? Un hom no és segur de res: la vida és plena de misteri. Parla. -Escolta, Adelaida: ja saps del cert que tot això és efecte del massatge?

Què volia dir, tot allò? ¿Qui era, aquella persona desconeguda?... A mi, no per què em semblava que les paraules que m'havia dit la Lluïseta i aquell subjecte devien tenir alguna relació, i vaig anar pensant; fins que, després de sopar, el meu amic T... em va treure de dubtes. ¿Que no saps- digué -que la Lluïseta Buxareu novi? Jo vaig fer una mostra d'astorament, i el meu amic continuà.

-Però, Isabel, si ets una polla ! No tens cap dret de parlar d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo el que et convé. -Et fas moltes il·lusions, Paulina... -Oh, no ho creguis! Em penso complir amb el meu deure. Ja saps que, com a tenir experiència, en tinc més que tu, com a conèixer el cor, Isabel!

-Què saps tu, d'abans, cap sense judici? replica el senyor Badó, ressentit. -De què en dius fira?... Quantes noies has vist enfirades?... Es necessita un capital per comprar una toia; vuit quartos han tingut l'atreviment de demanar davant meu per un manadet de roses que a casa de l'herbolari se'n troben de més fresques... I ¿què en direm, de l'Audiència?... Aquells antics procuradors de número que empleaven cana i mitja de percala en el llaç del corbatí i que estrenaven la segona perruca el dia d'ingressar en el col·legi; aquells homes plens de formalitat i de ciència, que entraven en les sales de justícia, causant respecte als mateixos senyors de l'Acuerdo; què s'han fet, repetesc?... Busca'ls i ho veuràs: jovenets, xitxarelos, que en la seva vida han sapigut lo que era un client passat Bòria avall... Luego fica't en els salons: aquells quadros de reis, tan vells que ni es coneixia el color de la pintura ni la fusta del marc, allí s'estan fent tertúlia, ells amb ells, en un quarto retirat de la casa, llimpiats de pols i de terenyines, dugues coses que els moderns no poden sofrir, i que sense embarg imprimien cert caràcter grave als monuments de l'antigüetat, en temps dels nostres pares... Pues ¿i els agutzils?

-A parar arbret a negres de nit! -Si. -A parar arbret! A no ésser que vajus a òlibes o mussols!... Qui t'ha enganyat? Ja saps quina hora és? -Prou que ho . Matinegem per por que ens pispin es parany.