United States or Togo ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Un llaç rapisser? -, sembla que la vella en sap de posar paranys. Una llebra s'hi havia agafat; hom encara en veia l'empremta damunt la neu, tota estirada. La bruixa havia encès foc per a coure-la: n'havia fet bella festa!

Si ell no s'hagués mort, pla que li hauria donat una bona guia per a tocar el cor de Déu. Però, ja que fruïa de la Glòria, ¿per què no demanava aquella gràcia a Nostre Senyor?... Qui sap? Potser la tardança en la vinguda del fill era una prova amb què Déu volia assegurar-se de la fermesa de la seva fe. Aquesta pensada li obria el cor a l'esperança.

S'aixeca amb la cara embotornada, se grata tot l'enorme cos, i dóna quatre passos a les palpentes. La seva muller està, com tots els diumenges, a la galeria, llegint un ventall que sap de memòria i notant a les veïnes. Ja ha passat el dia!

Barquejaríem, visitaríem cales amagades, pescaríem tal volta peixos inconeguts, veuríem els bancs vivents on es crien les petxines virolades que enjoien les platges, trobaríem... ¡qui sap, lo que trobaríem!...

De paga no se'n veien cap. Els soldats estaven furiosos contra Xenofont, i Seutes ja no el tractava amb la privadesa d'abans. Cada vegada que Xenofont venia per tenir una assentada amb ell, li sortien qui sap les ocupacions. RUPTURA ENTRE ELS GRECS l SEUTES

Qui sap gosar de les glòries humanes, ¡sàpiga recordar-se de les penalitats mai acabades! Cada generació troba en el món realitzades noves conquistes de la intel·ligència ; canti-les en hora bona, ensalsant-les, mes planyi als que no les han gosades. Cada generació celebra victòries, que foren guanyades per armes glorioses, ¡ai de qui no s'entristeixi pensant en la sang que costaren!

-No dic que sigui culpa vostra. No discuteixo. Simplement estic relatant els fets exactes. L'altre, que em condueix amunt i avall de la muntanya sota principis científics, no sap distingir el nord del sud, i mai no est

Es ball de patacada... sap? No com m'hi he embolicat. Hi tinc un compromís que... -Vaja, no parlis més. Adéu.

-Estiu!... Estiu! Ho proclamen triomfalment a chor, les bandades d'orenetes i falzies que s'escampen per l'espai. -Estiu !... Estiu! Indirectament ho proclama també pel poble el nunci amb aquella crida que ja tothom se sap de memòria per repetir-se cada any per la mateixa diada amb els mateixos termes i àdhuc els mateixos tocs de trompeta. -Tuturú! tuturutú!

-No hi toca pas sinó a mitges, perquè sols a mitges sap del vent i del torrent- digué en Montbrió, animant-se una mica. -El cert és que vostè no em donava gran cuidado, perquè que no li volen pas mal. En quant al colós d'or, que li diu vostè, ¡que en fa de temps que el fang se li n'és pujat al cap! Ni esma ja per a cridar a ningú.