United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quan la Isabel va saber-ho, no se sap ben bé per què, sentí un despreci molt gran per la seva amiga. Tothom s'ho va pendre malament: la pobra tia Paulina va ser retallada, estripada, esmicolada, per tota mena de befes i paraules d'impietat.
Sap regatejar, i per això de tant en tant acompanya a la criada a la Boqueria perquè aprengui.
Jo, per tots aquests polls reviscolats, m'alegraria de que tornessen les antigues formes de govern amb totes aquelles coses algun temps venerades, i avui dia rebutjos de sostre mort. Tota aquesta gent, que no sap més que son ofici, li dir
Estic... -Què us passa? Què us passa, minyó? -Oh! tieta! El meu dit malalt em fa qui sap el mal! La vella senyora s'enfons
A mi em va venir a la punta de la llengua una oració laudatòria de la senyora Buxareu, però vaig creure més convenient callar: el meu elogi hauria desfet la sincera solemnitat del moment. En Víctor continuà: -Vosté no sap el que vaig patir. Però una tarda, fent esforços sobrehumans, li vaig dir: «-Maria de la Mercè: l'estimo». I, miri, jo em pensava que ella no se n'havia adonat, que aquestes paraules la sorpendrien. Doncs tot al contrari escolt
Va estremir-se de cap a peus. -Llamps! quines idees se m'acuden! Serva, Jeroni. Un mal pas aviat és donat. No estem per passos, que no puguin recular-se. La vida és una pilota, que, un cop engegada, es perd qui sap a on i no torna mai més a la mà. I, vaja, no ho semblava pas que somniés.
Em sap molt de greu d'haver-vos destorbat! El gat: -No, res d'això: tant de gust. De debò, que no voleu res? Gràcies. Sóu molt amable. Passi-ho bé. El gat: -Passi-ho bé, doncs! I, aixecant-se, continu
De bona gana hauria saltat al coll del que parlava per a beneir-lo: sinó que me'n privava el corrent, massa fort, tanmateix, per aquell indret, i vaig haver-me d'acontentar amb senzilles i fredes paraules de regraciament. Els donàrem les gràcies qui sap les vegades, fent-los notar la bona nit que se'ls presentava i desitjant-los una agradosa passejada.
La fama que té el senyor Batista per comprar galls, creix als ulls de la seva muller. A les poques hores tot el veïnat sap el preu i el pes del gall de casa la senyora Quima. Vé la vigília de Nadal, dia esperat amb ànsia per la senyora Quima. Aquesta talla el cap en rodó al gall i el guarda per la germana de la dida del noi, que és una pobra dona que cada any va a buscar-lo.
Alguna, més decidida, exclamà: ¡Massa que ho sap vostè, on són els ximples dels nostres homes! ¡Per aquí baix que cerquen la perduda!
Paraula Del Dia
Altres Mirant