United States or Uganda ? Vote for the TOP Country of the Week !


Potser! Car la seva pena és ben difícil de remeiar. Sap ningú el nombre de lligams íntims i deliciosos que s'han creat entre la llar que ha d'abandonar i ella? Fa vint-i-vuit anys (d'enç

-He vist llàgrimes en els ulls de l'emperador: aquesta és la meva recompensa de més preu. Les llàgrimes d'un emperador són d'un poder meravellós! Déu sap que estic premiat abastament. I de nou esclat

I aquest impuls és tan viu, que arriba a estremir-li els llavis i la llengua; mes li manca la paraula i s'exhala en anguniosos sospirs. Acabada la feina, el xicot no sap què dir ni quina determinació pendre. S'eixuga la suor amb el mocador de butxaca, s'acosta al portal i s'atura a la llinda, no gosant pendre comiat de la seva cosina ni romandre amb ella.

-Sorpresa? Per què?... George sempre pensa que hom sap el final de la història que conta, quan ell tot just comença. Relata amb sistema enutjós.

-Fritz- em va dir amb un aire solemnial, -ets un savi, has estudiat qui sap les coses que jo no en conec ni la primera lletra; doncs ! aprèn de que un hom l'erra cada vegada que es clava a riure d'allò que no entén. No és pas sense raó que anomeno aquesta dona la Pesta Negra. En totes les terres del Schwartz-Wald, no pas altre nom; però és aquí, al Nideck, on sobretot se'n fa mereixedora!

El passatge més difícil que conec del riu és aquest d'Iffley a Oxford. Penso que únicament els que hi foren nats poden seguir endavant. Jo hi he passat qui sap les vegades i mai no he sabut trobar la bona direcció.

Ja se sap: al despedir-se hi ha aquella cançó de: -Per molts anys... -D'aquí a l'any vinent... -Encara n'hi queden dues hores... i així successivament. El nebot... el nebot a l'últim també se'n va avorrit... Se'n va avorrit, el tros de quòniam? ... Jo mai he tingut la sort de què el senyor Vintró em convidés a les funcions de casa seva.

Passa tot el dia a casa sa sogra: no se sap moure d'allí, no es cuida de res... Pobre xicot! Se coneix que l'estimava.

I en Biel va quedar-se sense guia, i aquella fam de paternitat que el corsecava va créixer més i més. L'acolliment que, mort el rector, va oferir a la vella Llogaia, no va arribar a apaivagar-li la set d'amor que li donava mal viure. La Malena prou l'afalagava, prou bregava per encoratjar-lo i fer-li oblidar aquella cabòria que li rosegava el cervell com un corc maleït!... -Qui sap home?

-No pas de què se les haveu... va respondre, mig torbat, en Joan Despí. ¿Què us sembla que no he fet d'encendre dalt la flamera una flama de debò? -Què ha d'haver fet , sant cristià! ¿Què no ho veu que amb això ha desvirtuat tota l'obra de bellesa? -No per que...? -Perquè ha tret a l'estàtua la condició d'inutilitat... ¿Vostè no sap que la bellesa és inútil?