United States or Romania ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Verge santa del Vilar- vaig exclamar aixecant els braços en l'aire. -Ajudeu-nos! Salveu-me d'aquest perill, i us prometo que pujaré a visitar-vos a peu descalç amb els rosaris a la m
Ja em girava per a tornar a la vora del foc, quan vaig sentir, vingut de cap avall de la muntanya, de Santa Bàrbara, un ronc estossec, que m'ocasion
I la velleta s'allunya vers l'ermita de Santa Bàrbara que es veu blanca, gaia i casta com una rialla d'infant. Una eura s'hi enfila fins a les teules i una flor branda gentilment dalt del petit cloquer. Ara que és a l'estiu i les tempestes són llunyes, la campana és plena de pols i el batall, sense corda, penja dins la buidor muda del bronze, com un cor aturat dintre un pit de cadàver.
-Foc! Foc al Pairé, a cal Blaset, al molí! Santa del cel, que tot crema! repetien les veus més properes dels veïns que, plens de terror, corrien d'ací d'allà, sense saber lo que es feien, o, millor dit, que més que pensar en socórrer les necessitats agenes, sols se preocupaven de les que a ells poguessin venir-los-hi, ja que ni per un moment dubt
Al moment que ell va ésser fora, ella corregué a un recambró i tragué la ruïna d'un gec dins el qual Tom havia fet de pirata. Després va aturar-se, tenint-lo a la mà, i es digué a si mateixa: -No, no goso, pobre minyó! Em penso que ha mentit, en això... però és una santa, santa mentida, pel consol que em donà. Espero que el Senyor... sé que el Senyor el perdonarà, pel seu bon cor en dir-la.
Des del teatre del Liceo fins al de Santa Creu, hi corre la Rambla que en diuen del Mig, i no hi ha tal mig ni tal aca: però ja est
-Déu vos salve Maria... A fè que avui no t'esperavem pas!... plena sou de gràcia; el Senyor és amb vós... Mariana, ves, mata un pollastre mentres passem el rosari... Déu vos salve Maria; plena sou de gràcia; el Senyor és amb vós i beneita sou vós entre totes les dones... Com el vols el pollastre, noi? -Diguem el rosari, mare. -Oidà!... Santa Maria... Ai! Déu vos salve Maria, plena sou de gràcia.
Hauria volgut reveure el temple de Santa Cristina, pendre'n comiat... En va el cercaren els meus ulls a través de la pluja cendrosa que entelava l'espai.
Llavors un ángel devallá del cel y ab lo dit signá un canonge que ab las llágrimas als ulls va tirarse als peus de Frondoino y li demaná perdò, acusantse d' haver tret de la urna un dit de la martre, acte comés per ell sols per la gran veneraciò y amor que sentia envers la Santa. Fóuli manat pel bisbe que tornès lo dit y havent complert lo manament, la professò seguí son curs sens altre estorb.
-Adéu, Margarida! creu-me que sols per tu em llevaré sempre! ¡No és per dir-ho, però el meu home ja fa catúfols! ¡Quan sentis tocar a temps i el cel fa ull, pensa que toco jo i que ho faig per tu i de molt bona gana! I la Margarida riolera tornava a omplir la cassa de vi i el donava a la velleta agraïda. -Tant punt tinguis el noi, avisa! Li portaré una medalla de Santa Bàrbara!