United States or Turks and Caicos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Garet prova de contestar diferents vegades, i sempre el desconcerta el fluix de paraules de la seva tia; i, quan aquest fluix s'estronca a la fi, les rialles de l'oncle Jan i de la Cinta acaben d'atracallar el pobre minyó, que es cuida morir de vergonya i no sap com decantar les seves mirades temorenques. Ja no pensa pas en parlar a la seva cosina: no pensa sino a esmunyir-se, a fugir. Saluda amb la m
Saluda el ferrer, qui trempa una rella en el llindar de la ferreria, i es fica a cal notari. Dintre el cancell, així que ha engrapat el picador, es repensa, titubeja: és molt regatera, la senyora. Segueix carrer avall.
El pianista s'aixeca i saluda, i aquest salut és contestat per tothom. Després entra la cambrera i torna a omplir els gots. D'una cançó a l'altra es brinda i es contesten els brindis, però amb no gaires aplaudiments i cap rialla: la mitja rialla i les inclinacions de cap són considerats de més significat i vàlua pels estudiants.
Durant els primers dies d'estiu, quan els aficionats poc entusiastes estan indecisos sobre començar a banyar-se, ell saluda als seus coneguts amb la significativa frase: -Ja n'he pres quatre. -Ja n'he pres cinc. -Ja n'he pres sis. Vol dir banys. ¡Amb quin aire de superioritat contempla als nedadors poc esperts!
Si Déu fes la gràcia que aquest home s'adobés, jo me'n podria tornar a casa aviat... Entra el metge. Les veines li vibren mirades de basilisc, i l'una a l'altra s'estiren les faldilles ensenyant-se'l. El metge saluda i es fica al quarto. La senyora Teresa creua les mans i, mirant al sostre, exclama sospirant: -Déu los faci bons! Però el mataran.
El visitant era un home d'uns cinquanta anys, baixet, magre, d'ulls verdosos, dolcíssims, sempre amb una rialleta a flor de llavi, amb una barbeta curta, el cabell una mica llarg, escàs a la cúpula i blanquinós als polsos. Vestia modestament, però anava net i endreçat. En Víctor el saludà. Li digué que s'assegués i què volia. El tal subjecte result
Plora, doncs, sense reparos ni vergonya! ¡Saluda amb llàgrimes el llindar de l'era de ditxa que avui se'ns obra, que en actes transcendentals com el del sant matrimoni... sols els ximples riuen!