United States or Mexico ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però calla-t'ho: no vui saber-ne res, de ses seues conxorxes. ¡Ja li cantaré sa canya, jo, an aquest bo de vei que, de tant treure es comptes de sa bossa dets atros, descuida els de sa seua! Ja em sentirà, si no ès sord! El xicot, esmaperdut i adolorat, romangué mut una bella estona, esperant que s'esbravés aquell vent de tempesta.
La cala de Sa Foranera, situada no gaire lluny de Blanes, és una de les més feréstegues i ombrívoles de la costa; però és també, durant les bonances d'estiu, una de les més quietes, més fresques i més plàcides que poden trobar-se.
Els meus amics se'n burlen¡ i la mateixa dispesera no en sent cap admiració, excusant la seva presència per la particular circumstància d'ésser un present de sa tia.
-Me'n vaig anar per mor de sa germana; per ell sí que hi haguera fet anys, jo, en aquella casa; era un bon subjecte, mai em deia res. Només el veia a les hores de menjar; això sí, li agradaven els bons talls. Mai eren més de dos i em daven tres duros per anar a la plaça. -Vaja! adiós , que tinc molt tard. Adiós. -Ah! escolta! ¿com és que no vas anar a ca'n Gibert, diumenge?
Faig cas omís, perquè així m'ho mana mon oncle, d'alguns conceptes emesos per vostè, de sobres ofensius per ma persona. Tampoc vull entretenir-me a combatre l'opinió de què mes idees topen amb les tradicions de sa família, que són les mateixes de les demés cases pairals de nostra terra. ¡Tant de bo poguessin parlar els passats d'aqueixes cases! Ja es veuria llavors qui falta a les consabudes tradicions: si els que les han desviades, degenerades i oblidades, entregant-se en braços de politics farsants tan sobrers de concupiscències com mancats de bones intencions, o els que pretenen ressuscitar-les. Sols m'interessa fer les següents declaracions: 1. Que, malgrat la negativa de vostè, no retiro mes pretensions a la m
Portem càrrec de fusta: dogues de castanyer. Hem de surar per força. -Així rai! vaig exclamar, respirant ample. -Es perill ès un atro. Diuen que amb es balanç de s'arbratge sa barca es tombarà. -Qui ho ha dit? -Ells: es vostro pare i en Vadô. -I què pensen fer?
Tracten de tapar-ho. -Diu que no han vist cap noi? Anem a l'Hospital. -Té raó, aquesta bona dona. Cap a l'Hospital... a l'Hospital, a l'Hospital. -Diu que avui han tancat el corralet. -L'han tancat? L'han tancat? ¿L'han tancat? I tothom: -Han tancat el corralet. ¡Allí el tenen, anem-lo a veure! Pel camí: -La pobra de sa mare! ¡Si molt convé no en tenia d'altre! Ja la planyo.
Sa germana, la Loreto, comptava amb prou feines catorze anys, i ses faccions, no ben desenrotllades encara, no prometien tanta correcció de formes com les de la Montserrat. Tirava, no obstant, a major estatura i a no menor esplendidesa de formes, encara que de moment era esprimatxada i desgarbada com un aligot. De temperament mogut i fressós i arrauxada com un bordegàs, sa mare li repetia a cada moment: -Vejam quin ser
I després, tots dos, aficionats a la saborosa conversa, començaren a retreure records. ¿Te recordes, caret, d'aquell dia que vàrem anar a sa Boadella, i tu pescaves i jo fregia es peix, i...? I sí! el xaval es recordava de tot, punt per punt; i de quan es gir
Quan va començar a caminar, sa mare li pos
Paraula Del Dia