United States or Nicaragua ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'hostalera i les minyones van i vénen de la llar als fogons i dels fogons a l'armari. Un xaval aclofat dintre un cove d'userda ho espia tot amb ulls esparvillats. El llum de ganxo penjat al vogi dels fogons, tot just deixa veure sa flameta groga entremig de la fumerada que s'enlaira de les paelles i cassoles. En canvi, les resplendors roges i bellugoses de la llar vagaregen per l'àmbit ombradís.

Lo rey al tindren' nova, ixquè fora de , al encontre de sa filla y per boca d' eixa va saber qui havia estat y com se deya lo misteriòs cavaller, que des d' aquell moment fou tingut per lo verdader Sant Jordi davallat del cel á fi de obrar tan gros miracle y que tots los d' aquellas terras prengueren per patrò.

-Ja sa cuca fera a posseït ses dues cames principals que li mancaven- Mormol

Comprengueren, amb estupefacció, que l'enxiquiment d'esperit que tenia a l'home en els primers límits de l'estupidesa, no era sinó efecte del terror per les desgràcies presents i futures que havia provocat, però no fill del convenciment moral del propi mal procedir, i que la vista de la persona a la qual, en sa mesquinesa de sentimens, continuava atribuint la font de ses desgràcies, li havia revetllat totes ses antigues antipaties.

I hi havia una calma en tot l'entorn!... Una tranquilitat fondíssima es desprenia de l'immensitat blava i animada tots els detalls, reposant-hi i acaronant-los, de una carícia enervadora i quieta!... Aquella llenca de pla amb sa verdor movedissa; les renegrides cases del poble, tancant l'horitzó per la banda de baix, totes petites, com aclofades al pes dels anys; el campanar de l'església quadrat i feixuc, alçant-se només d'uns quants pams per sobre les teulades, fins les figures solitàries que de tard en tard transitaven plana amunt o plana avall, tota aquella Naturalesa, tant viva i palpitant com era, tenia un no què d'enervador, com un regust de tristesa en mig de la claror enlluernadora del sol que l'amargava.

Passa tot el dia a casa sa sogra: no se sap moure d'allí, no es cuida de res... Pobre xicot! Se coneix que l'estimava.

-Quín posat tan bell que fa sa Majestat amb el vestit nou! Còm li escau! exclam

La gent del camp, que constituïa sa més apetitosa societat, no hi ha que dir que no li adobaren gran cosa per aquest cantó.

Après de sa mort, la iglesia confirmá la santedat que 'l poble li havia concedit en vida. Des de llavors Sant Feliu es lo patrò de la vila de Alella, qual diada se celebra lo primer dia del mes d' Agost. A principis del present sigle hi havia encara á Barcelona lo preciòs convent de Santa Catarina destruhit per la revoluciò, may prou condempnada, del any 1835.

La corda s'afluixa i resta damunt l'arena i la gentada s'allunya muda i consirosa. En Janet carrega la pipa i crida: -No marxeu... no marxeu... avui mus havem reventat l'ànima i no hem hajat ni per comprar una agüia... cotra peixots i dolents... no cal que ploreu... aneu a vostra a cercar sa cofa, que's Rector avui fa almoina. -Qui la fa?