United States or Albania ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ni es pot escriure lo que en son foll exaltament els deia en Ramon als capitostos del poble, increpant-los amb una tenacitat que esborronava els propis amics, burxant-los de mil maneres, igual que el domador a les feres engabiades. ¿Qui, qui de vosaltres- tornava, -s'atreveix a sortir fiador d'aquest malparlat que vomita per terra la fel i el vi de les seves entranyes?
En Melrosada, a conseqüencia de les contínues emocions, no s'ha trobat gaire bé la nit passada i, al migdia, a penes ha dinat: això fa que senti una mica de mal de cor. Però no s'atreveix a demanar res: ha donat un cop d'ull a les llaminadures del menjador, i pensa, íntimament, que molt aviat barrejar
Sí: les nostres ànimes han nascut per estimar-se... Després d'aquest diàleg curtíssim, els dos enamorats han quedat sense paraula. En Melrosada voldria dir moltes coses, però no sap per quina començar. Senten una gran vergonya l'un de l'altre. Don Gaspar no s'atreveix a abraçar-la.
Això l'hi diu perquè el veu al costat del seu soci, i recordant que a tots dos els agrada arreglar l'Espanya , ja tem que no prestin a la funció tota l'atenció que es mereix. -A mi se'm fa tard- s'atreveix a dir el nebot. -Ca, home!... mig quart de nou... El nebot es queda. -Fa calor! diu un altre convidat. -Quan el noi acabi obrirem el balcó; no s'espantin. -Veiam, veiam què serà?...