United States or Jordan ? Vote for the TOP Country of the Week !
¡Ah si avui fos l'últim dia que la fatalitat ens obligués a tractar d'aquestes coses!... Prou ganes en tenim i, parlant amb franquesa, també en tenim algunes esperances. Un company meu diu amb tota formalitat que això s'acaba . Tan de bo! ¡Així fos tan fàcil acabar el còlera com aquest article!... Ja s'ha acabat.
Escrites aqueixes ratlles, torno a agafar la ploma per a dir-te que s'acaba de declarar el còlera en el poble. No hi ha apotecari, i l'únic metge viu dues hores lluny. Vaig a fer un farcell i fujo a un altre poble: encara no sé a on. Ja t'escriuré el meu paradero. No tinc més que un xic d'or i ningú me'l vol canviar. Dispensa la brevetat. Adiós.
Als forasters se'ls diu: -Miri, miri la Custòria : val tants mil duros! I s'acaba la professó com totes les festes dels homes: amb un bosc de baionetes que avancen, i detràs d'elles una gran munió de gent cansada, cruixida, que ja voldria ser a casa; xicots adormits o malhumorats que ploren i demanen aigua; dones que es queixen de trepitjades, pallangues graciosos que fan traveta als del davant; portes que es tanquen, convidats que es despedeixen i senyals d'acabament pertot, que contrasten bé amb el bullici d'aquelles mateixes persones moments antes de sonar les timbales.
S'acaba de desempallegar amb una estiregassada, i pega bot cap a la mar fonda. Però de seguida retrunyen ses orelles un bramul monstruós: -Ets peix meu, llissa borratxa! I al mateix temps sent la falconada del seu perseguidor, que la junyeix i l'arbora en sec, empudegant-la amb la bravada de salvatgina que s'exhala de ses robes i de ses carns.
-Un altre,rei... Mira, ja s'acaba... No, no: si no en trauràs pas res: vull que te
Perquè entre sentar-se i allò de: «nos en haurem d'anar»; «diumenge hem de dur tal cosa»; «ei, tanca bé!»; «no et descuides pas res?» s'acaba la tarda, i abans d'arribar a mig camí, comença a dir: «Ja voldria ser a casa.» Suposem que ja hi és. Ara li torno a preguntar: Quin gust hi troba, a anar a fora? -Jo l'hi diré: el meu pare... -No ho agafi tant per amunt. Vostè ¿com és que hi va?
Com que és en una vall pregona i els pendents li venen a sobre, per tot arreu se sent una cançó d'aigua que no s'acaba mai. La seva gràcia no l'envileixen els pantalons de color de crema guardadors d'arrogàncies abdominals, ni el castell
En Llucià, que tot just s'acaba de vestir, obre de bat a bat les dues finestres: un sol clar inunda la cambra. El mar, all
Mentrestant, glop a glop s'acaba l'aigua, que regaladament li va apagant la set, i si per sort sent piular a prop els aucellets del cel, procura tornar-se a jaure sense fer remor, per no esporuguir-los i no perdre'n una nota.
Tot just feia vint minuts que seien l'un davant l'altre (conversant d'afers i esguardant-se amb aquell plaer que dos amics gaudeixen sempre en veure's i oir-se i expressar-se a cor obert, sense segona intenció, cosa que mai vaga de fer amb els estranys), tot just estaven en aquella avinentesa, en un d'aquells moments que la conversa sobre els afers del dia s'acaba d'escolar, la fesomia del vell rabí agafava un tarann
Paraula Del Dia