United States or Macao ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Malena va guaitar-lo esverada; però ell la va tranquil·litzar tot seguit. -Sóc dolent per tothom... menys per tu. ¿I sabes per què ho sóc, de dolent per tothom? Perquè tothom ho és per mi. Emprò tu no ho ets. Fa, Malena, que no?... Com si no el sentís, la noia s'estava quieta, amb la vista clavada al fons del córrec, recoquillant frisosament amb els dits el corn del davantal de cànem i llana.

Però si almenys en alguna banda deixen queviures per ells, ens veuran marxar-hi. Anem, Quirísof- afegeix, -sóc del parer de portar auxili contra aquests incendiaris, com en país nostre. Llavors Quirísof diu: -Doncs jo no soc d'aquest parer: Sinó que incendiem també nosaltres, i acabaran més aviat.

M'ha dit ben clar que en el cel no hi ha gracia pera , perque sóc filla d'un juheu, y gosa a dir que vós sóu un home nefast a la Republica perque al convertir els juheus en cristians, feu alsar el preu del porc. Sóu vós qui heu engreixat a la serventa moresca, Lancelot. LANCELOT Y es que guanyi en grossaria lo que pert en virtut. Això demostra que la moresca no m'espanta.

-Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo? si aquestes inquietuds són la seva salvació!... Miri, Melrosada: no es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia! -Què vol que hi faci?...

No sóc envejós; confesso que hi ha persones (molt poques), que tenen una ullada que no s'erra, i que quan posen la m

Si jo sóc lliure, cóm és que... El que menys s'afigurava UN TROS DE PAPER era que tingués de passar l'estiu parlant d'emigració, de fossers i de potingues.

El seu pare va dir: -Ja que sóc un ase, no vui que el meu fill ho siga. I el fa estudiar per advocat. El pobre senyor est

-Fill meu, jo vaig deduir de les seves paraules que era cosa feta. Jo fa tres anys que sóc el confés de la vídua Avellana: t'he de dir que és una dona angelical; que s'est

LANCELOT Me pren ab ell, pare! Ah! aneu dient que no sóc capaç de trobar amo! Ah! y això que he estat sempre un cap buit! Molt . (Mirantse'l palmell de la ) Hi ha cap home en tota Italia, que jurant per la Biblia, pugui mostrar un palmell de m

-, va ser una cosa molt trista. Jo havia deixat a sa de casa, bona i eixerida. Estava molt contenta, perquè, amb es dinerets que havíem arreplegats, havíem comprat una caseta i un llagut, i llavors jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. ¡Ja mai més viatjar!... Viuríem junts. Jo seria pescador... patró de barcada... Un bon descans. Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la tindria as meu costat com un àngel de sa gorda. Ella tot això m'ho deia amb ets uis. ¡Que me'n deien, de coses, ets uis d'aquella dona! A sa llinda de sa porta ens vàrem abraçar sense pensar mals averanys i em va dir: «-Porta'm melons d'Alacant» «-Prou, dona, prou.» ¡Sa sang de ses venes, li hauria donat, si me l'hagués demanada!... Ja saps que sóc de Blanes: oi? Sa nostra casa era a sa banda de mar, a un cap de sa platja; i així que vaig saltar en terra vaig fer via cap allà, amb tot de bones notícies a sa punta de sa llengua per a alegrar es cor de sa bona veia. Portava es diners a sa pitrera per ensenyar-los-hi de seguida: «-Mira, lo que hai gonyat!» A mig camí me varen escometre dues veïnes. No estava pas per a elles. ¡Al diable, ses tafaneres! «-Sa teva dona est