United States or Côte d'Ivoire ? Vote for the TOP Country of the Week !
Un capvespre, el sol es ponia amb hivernenca resplendor, quan un esbart de vells ocellassos eixiren fora de les mates. L'aneguet mai no havia vist cosa més bella: eren blancs que enlluernaven, amb llargs colls onejants. Eren cignes, i feien un crit peculiar, tot estenent llurs magnífiques ales esbarjoses, i volant de les contrades fredes cap a les terres més calentes i la mar lliure. Pujaren amunt, tan amunt! I el lleig aneguet esdevingué singularment neguitós: don
Si m'hagués figurat que es goig més gran que podíeu haver-ne era de llençar-los as carrer, jo mateix us hauria obert es balcó i us hauria dit: «¡Apa, divertiu-vos! tireu bateiada!» Però vós no els heu llençats, sinó què n'heu feta una obra bona. Que no ès més bonic, encara, això? -De veres, Temme?... Tu m'ho aproves? -I com heu pogut dubtar-ho un sol moment?
-Esperi, jo no vindré sol: també vull portar-hi els amics. Ser
Tot ho perdo. Mai no sé on he deixat les coses. Sóc incapaç de retrobar-les jo sol. Dec ésser, amb això, un entrebanc per a tots els que em volten. He de procurar esmenar-me.» Al contrari, per un raonament especial, es convencia a si mateix que havia estat per culpa de qualsevol de la casa que no fos ell.
-El jaç dur és un remei contra la mandra. afirmava en Quimet; -i una pila encesa no en vol, de mandra: vol ser vetllada com un malalt; i això obliga al carboner a dormir amb un sol ull i amb una sola orella. Quan la disposició del foc en les carboneres exigia aquesta cura i assiduïtat, començaven les penes del bosquerol.
L'hereu de can Seva, que és la primera volta que hi va sol. I passejant-se entre la gentada i els bous, vaques i vedells, passen els ramaders amb les bruses llargues i fosques i els barrets amples, preguntant i oferint, rebutjant i regatejant i comprant. -Tu, xarric, que no tens cap xurmé? -Aquest any no, son dues xurmeres. -I d'aquestes, quan ne vos? -Nou unces.
S'aixecà, i aleshores descobrí que s'hi havia assegut a sobre. -No cal que busqueu, no! Jo mateix l'he trobada: jo tot sol! Millor fóra dirigir-se al gat, que no esperar res de vosaltres.
El contracte era: per a desdejuni, peix i carn rostida; per a esmorzar, a la una, quatre plats; per a dinar, a les sis, sopa, peix, entrant, rostit, colom o gallina, ensiam, entreteniments, formatge i postres; a les deu, un lleuger sopar a la fourchette . El meu amic, que sol tenir una gana que Déu n'hi do, pens
La polsina daurada del sol ponent, queia sobre els camps frescos d'on se n'alçaven les rojes cogullades que feien l'aleta piulant, i s'aclofaven altra volta sobtadament sobre aquell immens llençol de verdor. Al lluny, a l'últim terme, la boirada s'arrossegava mandrosament, enfilant-se per la serra, espessa i reinflada de la base, estarrufant-se escabellada pels cimals.
Els nedadors s'havien ajagut de boca terrosa sobre la sorra roent, parant llurs esquenes mullades a l'ardentor del sol. El vell pescador dormia, i dormien també, a l'ombra dels llaguts, alguns altres mariners. Tot era silenci.
Paraula Del Dia
Altres Mirant