United States or Russia ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Genoveva, amb el trasbals de la partida de la mestressa, ha perdut l'oremus: els macarrons, dits a la italiana, nedaven en una aigua copiosa i insípida; el biftec era dur; el peix, massa tou. Jeu en un sofà, a la galeria, Totes les persianes són abaixades, i sent com el sol les bat brutalment, Hom respira una olor infame de persiana nova, de pintura verda.

Es deia Tem, i, amb aquest parlar blanenc que, en esforçar la veu, tendeix a tornar planes algunes paraules agudes, tot doblant el so de la consonant final, la seva mare, escridassant-lo, li havia tret el nom de Temme , un nom que sonava com un gemeguet. I a fe que li queia , un gemec, per nom, a aquell pobre xicotet d'ulls blaus, colrat de sol, gravat de verola, magre, ratat de parpelles, que sempre se l'havia passada prima i que d'enç

El sol s'acabava de pondre quan ella alç

Les liles del jardí es tenyiren a son temps de la tinta moradenca de llurs flors, que a poc morien ofegades per l'esclat de verd de ses fulles gemades i lluentes que ara ja groguejaven; les satalies i rosses garlandes dels ombràculs, per llarg temps endiumenjades amb els colors de la celístia, després d'espargir al vent i rossejar el sòl amb les despulles de llurs gales, començaven a tòrcer els colls com preparant-se per a la dormida de l'hivern; les lloques havien tret ses pollades, que ara ja mostraven les crestes, i fins els canaris de les cries s'havien multiplicat com anys enrera baix la providència de mossèn Isidro, qui, com sempre, es planyia de què sols li havien anat així, tau, tau... Lo que no havia reeixit poc ni molt era el bon humor dels habitants de la casa, ja de temps prou a mal borràs.

-, ; ja veig el sol perfectament. Potser és all

El sol descendia entre parracs de boires, feixuc i roig, amarant el bosc d'una llum infernal. No es movia una fulla, no piulava un ocell, no sonava una veu en l'estepar. Les mates exhalaven una fetor agrosa, i l'ambient oprimia els pulmons com el d'una alcova inoratjada. -Xica! o Xica!... Jo em moro! Què redimoni devia tenir, aquell animalàs! rumiava la Francisca.

La cervesa alemanya un aventatge: no embriaga un hom a la faisó com aquesta paraula és entesa a Anglaterra. Res no fa nosa; solament hom sent una sensació de fatiga; no es vol enraonar; es desitja romandre sol per dormir... a qualsevol indret: tant se val.

Res no s'era trasmudat, la gent s'ocupava dels seus quefers igual que sempre, i les ombres i el sol s'amaven i barrejaven dolçament llurs encants amb la placidesa ordinària.

Comprengueren que en Quimet tenia una mala peça al teler, com se sol dir. Compadits, intentaren endur-se-l'en a casa del seu germà. -Què vols, del poble? li digueren els traginers rodejant-lo afectuosos. -Pas res. Aneu-vos-en, si teniu pressa. -Qui es cuidar

El fred dorm, el sol fa ganyotes, el còlera sembla un esquirol, enjogassat, que puja, baixa, va i ve i mai est