United States or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ballen les solteres, ballen les casades, ballen les joves, ballen les velles; i, si no voleu exposar-vos a que us empaiti alguna harpia que no hagi trobat amb qui agafar-se, cal que us aplaqueu a les parets de les cases fins a desaparèixer darrera del ramatge que les adorna.

Que vinga tot seguit aquell bon sacerdot. OLIVIA Aon, senyor?... Cesari, espòs meu, espera! DUC Vostre espòs? OLIVIA , mon espòs. Com pot negarho? VIOLA Jo, senyor? No. OLIVIA Ai! la baixesa de ta covardia és qui ofega ta dignitat; més no temis res, Cesari, enlaira ardit ta fortuna; tingues el valor d'esser el qui sabs qui ets y seras igual a qui tems.

, brau Carxofa, : el sarró ple de sagars, la canana buida, l'escopeta negra de tant tirar, i ell, de retorn, acomboiant-se en la fosca, reanimant el meu decandiment, la implacable fam de les grans jornades, amb ponderacions i confidències referents al bon sopar de peix que ens esperava.

Lo diable lo signe de la mort ab l' aucell de la nit. Santa Eularia, filla de las Corts de Sarriá, morí verge y martre de la fe cristiana. La tradició la dóna per filla de las Corts, si be per la Historia consta que ho era de Barcelona.

D'aquest home, quan ne parlen els seus coneguts, no diuen fulano, ni mengano; sinó aquell que neda . Si per casualitat li saben el nom, per a distingir-lo d'altre que s'anomeni com ell, diuen fulano el nedador.

Alguns dels pocs homes que al poble quedaven, s'atansaren, tractant també de reivindicar-se als ulls d'en Montbrió, que a cavall, en mig d'aquella gentada de dones i criatures ploroses, semblava un profeta del temps bíblic reptant el poble d'Israel per les seves malvestats. -Si vostè no hi posa un remei, el poble est

-Si no s'ofeguen, el homes, deman

¡Que extensa, que interminable era aquella sureda! Mai m'ho havia semblat tant. I la claror del dia anava minvant com si es desmaiés la tarda part d'all

No patiem fred, ni cap altre mal. -Qui sap alguna rondalla? -va preguntar en Xaneta. -Rondalles! Prou que m'agraden -vaig respondre jo. -I el foc sembla que les demana; però si són de les que tots ens sabem de cor, no donen cap gust. En Lluís i jo ens hem contat les nostres tantes vegades, que ja ens fastiguejaríem de repetir-ne cap.

Creieu que ens llucaran? -O Tom! Poden veure en la foscor, igual que els gats. Voldria no haver vingut. -Oh! No tingueu por. No crec que ens empantaneguin. No fem cap mal. Si estem ben quiets, potser ni se n'adonaran de nosaltres. -Hi faré el que sàpiga, Tom; però, Déu meu!, tot jo sóc una esgarrifança! -Escolteu! Els minyons decantaren la testa plegats, i amb prou feines respiraven.