United States or Singapore ? Vote for the TOP Country of the Week !
A ell la canalla li tenia el cor robat: els instints paternals se li exacervaben feia una temporadeta. ¡Que feliços són els homes que tenen fills! pens
Se n'anirà. Però voldria retirar-se modestament, sense sobtar ningú: avorreix les escenes. Voldria fondre's amb un moviment imperceptible, com un paisatge en el capvespre. Li dol pensar que En Llucià, en veure-la partir, imagini que li fa algun retret o s'adoni que tots dos acaben de rompre un lligam molt vell i molt adorable. La pobra Angelina est
-I ara! vaig exclamar. -Sento la passada, i no veig l'aucell en part del món. -Ès que sa vela el tapa- me va dir l'avi Mauva. -S'aucell ès a dalt de tot de s'abre mestre. Hi ha pujat a endegar no sé què d'una corona, i treballa sota sa galeta, abraçat a sa espiga per damunt des calcés. Té, mira-te'l com baixa.
-Jo ja sé, ja sé que en el codi literari un xic esquerp que seguiu, la impersonalitat, la diferència, hi figuren com a primers articles. Però entre els horrors- diem-ne horrors -petits o grans que expliqueu, hi transpira a voltes un silenciós desig de perfeccions humanes... ¡I sort d'això, sort d'això!
Allavors sols se sentia el feréstec rist! rast! del ferro, rosegant amb major ràbia els pedruscalls de la rostollada. -Qui és aquest home? preguntava en Ramon a son oncle ¿Qui és aquest home o secretari que a cada moment me'l trobo al davant, ficant-se en mes converses, i que encara no he pogut esbrinar si mena llebre o conill?
Al primer cop d'ull se coneixia que havia de ser presumit.
Això semblava satisfactori, de manera que aquestes aventures foren dutes a compliment. Després Tom esdevingué Robin Hood de bell nou, i la monja traïdora consentí que perdés la força amb la sang que se li escolava de la ferida abandonada. I a la fi, Joe, representant una tribu sencera de bandejats plorosos, l'arrosseg
-Aquí és la meva! se digué en Ramon, que ja dalia per donar sortida al foc que abrusava sa ànima catalanesca. -Això no va pas prou bé, minyons! començ
Per tots aquells encontorns no se sentia altra fressa que la de l'aigua saltant de la canella a la pica, per a caure formant regueró fins al córrec i seguir després avall, cap a perdre's en el corrent del riu que, nat sota el cingle de Mal-vent, anava engruixint-se a mesura que davallava al pla en el qual es veia relluir com una formosa cinta argentada.
Trencant les adulacions eternes dels admiradors, recordava que un metge li havia dit: -Els miracles us maten, aquestes manies son morboses! Teniu de reposar! Anava a reposar de cos i d'ànima i se sentia decandit. No feia gaires dies que va fullejar un plec de periòdics que duien retrats d'ell i s'esglaià: en els primers, era un home jove revingut, ara es veia neulit, feble.
Paraula Del Dia
Altres Mirant