United States or Togo ? Vote for the TOP Country of the Week !
La infeliç orada avança per l'estret viarany sense ni sols estintolar una mà, amb el sac abombollat de vent a l'esquena, i les faldilles fuetejant-li per darrera. Porta una mitja a garró, que pot entrebancar-la. Va caminant, caminant... La ratxa se li enduu el mocador del cap, que ve a enganxar-se a prop meu en unes romagueres.
-Mira, t'he de lligar: ès necessari- digué començant a fer-ho. -Una ona se te'n podria portar o rebatre't malament contra algun tocom. ¡Tu no saps la força que ténen, aquestes maleïdes!... Així... ben lligada als barrons i al caçaescota... que no et puguis atruquejar... així no hi ha perill. El bastiment no s'enfonsarà: no tinguis por. Quan vingui l'onada, ajup el cap sota la borda.
Se podia creure que ni respiraven. I la ressaga tampoc fressejava gens. Aquesta remor agradosa que sona per les costes, fins i tot en els dies de bonança, s'era apagada per complet.
I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb més ira gitava el verí del seu cor, se li present
Els gossos fugien d'un aire estoic, llepant-se el morret, encanyonant il·lusions, el cap molt jup, la cotilla estreta, els parpres agitats per una emoció dissimulada i les orelles moixes, cobertes de mosques. En veure's fora tret, se paraven, girant-se a contemplar llur cabdill. Ell s'allunyava envalentonat com un heroi, i la canilla romania absorta, corferida de tanta ingratitud.
De Tortosa al coll de l' Alba hi ha duas horas de pujada fatigosa en sa major part, pero tambè de delitòs esbarjo en quan se hi arriba, puig des de lo coll se descobreix un paisatge bellísim.
Però el vell Tomàs, temerós que se li acabés la feina més aviat que del comte, va resoldre privar-li semblants accions; i, sempre sorneguer, sempre viu com una mostela, sempre callat i somrient, va pendre el determini de carrossar cada dia les eines de casa seva a la torre i de la torre a casa seva. -Que s'hi faci amb les grapes, si vol- rumiava el vell.
Vaja, soldadet tendre, enveineu l'espasa. Déu-n'hi-do dels punys que teniu! Vaja, anem! SEBASTIÀ No'm deixaras anar? No? (Se desf
Res tan melangiós com un crepuscle de lluna sobre el mar. En la llunyania, les siluetes dels sardinalers simulaven una processó de Setmana Santa. Llurs veles se destacaven sobre la roentor del cel, negres i punxegudes com cucurulles de congregants. N'hi havia a centenars, totes acorruades... I un filet d'ombra que s'estengué per l'horitzó bast
Quan arriba a en Lluïset, el seu nebot, aquest es troba que ha perdut la targeta... Vet aquí tota la formalitat a terra, perquè la sala no el pot pas treure. -I vostè, senyora Mariagna? La targeta... -Fugi, home!... No en necessito, jo, de targeta. Bé soc prou entrant de la casa. -Bé... Mare de Déu, dona!... dongui-me-la... -Ai, fill!... ni menos sé què me n'he fet!... I coses així.
Paraula Del Dia
Altres Mirant