United States or Estonia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Poc a poc! li deia rient en Montbrió, que es complavia en fer-lo cantar, admirat de lo radical del canvi que en ell s'havia operat. -Poc a poc! Vejam si jo, l'esbojerrat i revolucionari d'abans, encara li hauré de tirar la corda. Recordi's de què temps enrera jo li proposava formar un triumvirat, del qual vostè formaria la dreta, jo l'esquerra i el senyor oncle ne seria el poder director i moderador. Mes ara, si tots ens decantem cap a l'esquerra, com s'ho far
Aspergis d'aigua de mar i bones fregues per braços i cames... creiu- me. Si jo gosés posar ses meues mans grolleres sobre un bo de cosset tan delicat... -No, no! féu el cavaller interrompent-lo. -Això és cosa meva. Vós, mentrestant, vogueu cap a Blanes. En un quart d'hora podem arribar- hi. Apa! ¿No seria millor que primer provésseu de retornar-la?
Va fer-se'n càrrec; i, després d'haver-me observat un segon per espiar els meus moviments i sospesar si ell seria el més fort, deix
-Més desvergonyiment hauria sigut casar-se amb un altra. ¡Si fa set anys que per tot anava amb ella! -Anem, no ho aboni. ¡Vaja, hi ha homes que no sé que els faria! -Però, dona, faci's càrrec... posi's al seu puesto... -No, senyor: jo no m'hi puc posar. Vostè és, perquè tal vegada seria capaç de fer com ell. -Jo??? Sempre he dit que, si m'enviudava, abans no em tornés a casar... m'hi pensaria.
Doncs, llavors, era ficció el què s'havia contat? Lo de la Pasqua musulmana, lo de la sang de l'anyell del sacrifici, lo del desig de la domadora, tot venia a ésser faula únicament. ¿Però, en aquest cas, com s'explicava que la diva anés pel món eternament enguantada, donant motiu a la llegenda? ¿Seria una història hàbilment forjada per a auriolar a l'actriu de misteriós prestigi?
Fidel al ritual de la família, don Eudald féu cridar la Loreto per a comunicar-li la bona nova i presentar-li solemnement son futur germà. -I per això fan tots la cara tan llarga? féu aquesta, escarrabitllada com sempre, y trencant la nota solemne i seriosa de la cerimònia. -M'havien donat un sust, pensant si seria cosa de posar-se dol.
És clar que no fóra gran com una avinguda de Versalles, ni frondós, com les Hespèrides... sinó un retallet, un escapuló, el retallet, seria tot obra seva.
«Desendavant l'Estat ja no demanaria: manaria. L'Església no seria del poble; seria de l'Estat.
Finalment va palplantarse al mig del camí desert, i va dir-se: -No hi ha terra millor al món que la d'aquesta clapa de pla. Aquesta terra sablonenca, negreta, és dolça al treball i, amb adobs i regadiu, lleva tant com li demana el pagès. Un camp d'aquests a les meves mans seria una mina d'or; i, si un hom preparés les coses amb temps, no crec que l'adquisició en fos costosa, ni difícil.
Ademés, els moments se feien crítics, ja que l'espectatativa del xoc que anava a produir-se entre els dos personatges atreia els grups d'armats. Dintre pocs moments en Montbrió en seria voltat i impossiblitat de lliurar-se de les grapes del Cerdà, que no desaprofitaria pas l'ocasió de destruir la darrera esperança dels sitiats.
Paraula Del Dia
Altres Mirant