United States or Lithuania ? Vote for the TOP Country of the Week !
Entretant l'Andreu s'havia aturat com els bous que no senten el fibló de l'agullada.
Serena i amatent, s'havia trobat, òrfena, amb el negoci de son pare al caire de la fallida, i al cap de dos anys havia pogut liquidar-lo en sorprenents condicions. Però ella s'hauria rigut de qui l'hagués tinguda per superior o igual als homes, perquè totes les coses que ella fos en capacitat de fer li semblaven elementals.
I la Madrona se'l sentia entrar fins al moll dels ossos aquell ensopiment afalagador, aquella tristesa apagada... poc a poc s'anava trobant tota lassa... ses idees es movien peresosament com si volguessin adormir-se... gronxant-se com semblava que s'havia de gronxar aquell aire tebió... i poc a poc també els cops del picador s'adormien,... s'adormien fins a ressonar tots apagats, en mig de la soledat, on les cigales xerricaven... La petita Agneta, cansada de buscar créixems, se'n anava a l'ombra del bosc a tapar nius de formigues...
Però de sobte, sentia una cosa estranya; el vidre del quadro que em feia de model, reflexava un moviment, i em trobava envaït per una negror molt grossa. -Era que al meu costat s'hi redresava, com una amenaça, la silueta de l'Hermano , les mans a la cintura descansant en la faixa, la cara vermella, tot ell molt negre, menys el coll, molt blanc... La llum s'havia fós.
Mentrestant en Cadernera s'havia anat acostant cap a mi, asseient-se gairebé sobre la meva roba. Cercava la meva companyia, però el pobrissó no deia res. De tant en tant fitava en els meus ulls les seves nines, plenes de condol, i brandava el cap en silenci o sospirava fondament. La meva m
I malgrat els esforços que feia don Eudald per aparèixer tranquil i animat, aquell general desori, aquell culte per la persona del foraster, el posava violent, recordant que mai en sa vida s'havia sentit objecte de tantes atencions.
-Vegin de fer alguns altres cegos a l'antiga que tinguin més desarrollada la consciència de la seva importància en tal siti i en semblant diada. De lo contrari, aqueixa costum es perdrà, com totes les costums bones es perden a Barcelona. L'aprenent féu un signe afirmatiu veient que per de prompte s'havia perdut la bona costum de que ell sopés tots els dies.
Mai cap noia de les que vivien a la plaça no s'havia casat amb cap brillant tinent de la guarnició, o amb cap gosat viatjant de comerç; les que no van resignar-se a vestir Mares de Déu, generalment mesuraren, amb aquella regleta, la felicitat opaca d'algun parent calb i feixuc, o d'algun vidu de cara congestionada i patètica.
I va rependre la ruta confiadament, per a aturar-se de nou al cap d'algunes passes. No, no era cap bestiola, el que es movia. Ho endevinava, ho sentia ben bé, que no podia ser-ho. Però encara la sospita no s'havia acabat de convertir en assegurança, quan es va trobar agarrotada fortament del braç per una m
La pobrissona s'havia posat tota trista, hom veia que tenia ganes de plorar. -Vejam- continu
Paraula Del Dia
Altres Mirant