United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ja s'és dit que l'àvia de cal Carolí s'havia ferit i que la néta l'aconduïa mentre la nora seguia treballant a la fàbrica. Una vegada al matí i una altra a la tarda, el senyor Reguera anava a veure la malalta; i, com això dur
Com redimontri s'havia embarcat amb aquella carcassa? -Bah! -pensava- deu ésser un compromís. Som al ball i hem de ballar. -I volta que volta que voltaràs. Estava cansadíssim, l'alè li xiulava en la gargamella i una suor freda li regalava per les parpelles i pel nas. El colze de la balladora se li clava al costat dret. No s'acabaria mai, aquell vals? Ah! beneïda sigui la claror del dia!
En Pasqualet fill fluctuava, ombrívol i aturmentat, entre dos corrents oposats. De bon principi, poc s'havia inquietat, en realitat, de les gràcies i babaroles de la barcelonina. Sentia, si, afalagat son amor propi, mes son cor, enamorat amb tot el foc i empenta del primer amor, seguia fidel a la modesta obrera. Però més tard... més tard, compromès i arrossegat, gairebé, pel senyor Reguera, les primeres vegades, tingué d'acceptar forçosament els convits del papà, acompany
El cel s'havia ennuvolat del tot en poca estona, i sovint s'hi esbombava el tro, fent retrunyir l'encontrada. El dia s'havia enfosquit tant i tant, que semblava que fóssim cap al vespre.
-Poc a poc! li deia rient en Montbrió, que es complavia en fer-lo cantar, admirat de lo radical del canvi que en ell s'havia operat. -Poc a poc! Vejam si jo, l'esbojerrat i revolucionari d'abans, encara li hauré de tirar la corda. Recordi's de què temps enrera jo li proposava formar un triumvirat, del qual vostè formaria la dreta, jo l'esquerra i el senyor oncle ne seria el poder director i moderador. Mes ara, si tots ens decantem cap a l'esquerra, com s'ho far
Ella, que, allí havia nascut i crescut, que estimava aquell país com a part d'ella mateixa, no l'havia mai vist esplèndid i rialler com ara, ni s'havia cregut mai capaç d'assaborir un conjunt de sensacions com les que en aquell moment la corprenien. Ara començava a compendre perquè l'estimava tant, a aquella terra, i fins trobava que encara l'havia estimada poc.
En un moment, sense soroll de cap mena, en mig d'aquell silenci d'esglai que s'havia apoderat de la naturalesa, passava fantàsticament d'una banda a l'altra de l'ensenada.
I, tot adreçant-se a mi, esblaimadíssim d'aquella escena, va exclamar amb un fer somriure: -Doctor, ¿no tindrieu pas una metzina violent?... ¿una d'aqueixes metzines que llampen com el llamp?... Oh! fóra gran humanitat de dar-me'n una mica... Si sabéssiu el que pateixo!... Tots els seus trets es decompongueren, va esdevenir lívid. Odila s'havia aixecat i s'acostava a la porta.
Aquella testa pàl·lida d'arestes sortints, de llavis estrets, de celles grans, negres, contretes i obrint al mig del front una llarga arruga perpendicular, m'hauria colpit d'admiració en qualsevol altra circumstància; però aleshores un sentiment d'impressió indefinida s'havia apoderat de la meva ànima, i estava ple d'inquietud. De sobte el jove va fer un crit: -Qui hi ha?
Més això tampoc era de creure des del moment en què un galant home com en Pol Demar s'havia convertit en cavaller de la diva... Un celatge de sospites i de dubtes ennuvolava l'esperit dels comensals. Fins entremig de la joia discreta del dinar, a estones es transparentava l'ànsia que tots sentien de resoldre una incògnita cada vegada més tèrbola.