United States or Angola ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Com s'entén, heu somniat? va dir. -, senyor: he vist el tresor així com ara us veig, al fons d'un soterrani molt baix, dins un castell antic. Hi havia un cavaller ajagut damunt el tresor, amb les mans creuades i un pot de ferro al cap. -Però on era això, Nicklausse? -Ah! No en pas res.

Què en farem d'això?... Tornar a colgar-ho?... Què hi vénen a fer, amb terra fresca? Qui els ha portats... i per què se n'han anat? Heu sentit algú? Heu vist algú? Còm s'entén! Colgar-ho altra vegada, i que ells vinguessin i lluquessin el sòl remogut? Res d'això, res d'això. M'ho emportaré a mon cau. -, és clar! Podríem haver-hi pensat abans. Voleu dir el Número 1?

SIR ANDREU Tant com el qui més a Ilyria, sigui qui sigui; s'entén, exceptuant als meus superiors; això no vol dir que vulgui compararme als homes venerables. SIR TOBIAS Y de dança, com estas? SIR ANDREU Salto com un cabrit. SIR TOBIAS Cabrit? Jo salto quan el veig a taula. SIR ANDREU Y estic segur que no hi ha qui em guanyi a fer tamborelles.

Sperver, amb aquell tacte de l'home que sap admirar, no havia interromput la meva contemplació; però quan, enlluernat de tanta de llum, vaig mirar dins l'ombra de la torre em digué: -Fritz, tot va , el comte no ha tingut pas atac. Aquestes paraules em portaren al sentiment de la realitat. -Ah! millor... millor! -És a tu, Fritz, que ho devem. -Com s'entén? a mi? Si no li he prescrit res!

-Raones malament, Kobus. -Com s'entén! Jo, no raono ? No és la felicitat el fi de tots nosaltres? -No, no és el nostre fi: si ho fos, tots seríem feliços; no es veurien tants de miserables. Déu ens hauria donat els mitjans de complir el nostre fi: no li hauria calgut sinó voler-ho.

La taula va despoblant-se de carn per fer lloc a les botifarres que van sortint del calderó. La mocadera no s'entén de feina, perquè la caldera va forta i se li rebenten. Donya Rita s'enfada, la neboda s'entretén trinxant el sagí. All

-Com s'entén, Katel! ¿No t'havia avisat, quan vaig venir a cercar els obrers, que romandria a fora alguns dies? -, senyor; però és igual... Estar-se sola a casa... fer la cuina per una sola persona... -Sens dubte, sens dubte... Ja ho comprenc... he sortit de test. Però, una vegada cada quinze anys, no és massa. Vaja, aquí em tens de retorn: cuinaràs per a tots dos. I ara, Katel, deixa'm.

Després tot mirant-me amb ull penetrant, va dir: -Fritz, tu sabs més coses de les que dius! -Com s'entén, Gedeon? -, aquesta pista, que jo l'hauria cercada vuit dies, tu la trobes totseguit; això no és natural! -I on la veus? -Ba! no facis el posat de mirar sota teu! I féu, tot indicant-me al lluny un rastre blanc amb prou feines albirable: -És aquí!

Així és frase molt significativa la de: «Avui fulana no ha anat al passeig de GràciaAixí, quan se diu un dijous: «Aquesta tarda nos veurem», ja s'entén que es vol dir: «En el passeig de Gràcia». Els demés dies, a iguals hores, la reunió és numerosa per dos motius, especialment, l'un molt singular. Va començar algú a anar-hi a passejar per ser siti agradable i no trobar-hi a ningú.

-Oh! doctor Fritz! quin cor! quina franquesa! va fer el geperut tot junyint les mans; -no sinó un defecte. -I quin és? -No ésser prou ambiciós. -Cóm s'enten?