United States or Turks and Caicos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un cap i l'altre es perdien en ombres; i les poques cases, que s'obiraven, arrenglerades en dues fileres, ullprenent-se de fit a fit amb el miralleig de llur vidrim, agafaven l'aspecte de cares fantàstiques, esblanqueïdes, d'ulls oberts i morts, com sorpreses per una son magnètica en mig de llur encantament.

El xicot, tot passejant-se, xiula per lo baix el vals de Faust , i s'atura a mirar els quadros, que són de la història del Hijo pródigo . Davant de cada un s'hi planta, i llavors, parant de cantar, llegeix: Pide la herencia a su padre. Se entrega a la vida disoluta.

Tal era el fet reconegut de l'allunyament del poble del si de l'Església. «Perdem terreny- escrivia sovint: -els joves ens fugen seduïts per ideals de falsa llibertat, i quan s'adonin de son engany correran a engruixir els batallons de l'escepticisme i la indiferència

-Costa de desenganyar-se'n. Talment un hom diria que són una vera realitat. Fitre, vetaquí per què cap boig no s'ho coneix. Mes, jo ; jo encara no estic tan desballestat que hagi perdut la reflexió i no sàpiga malfiar-me de mateix.

A Alemanya l'embolic es quan menys un hi pensa. A Alemanya hi ha moltes coses que no poden fer-se i que són ben fàcils de fer. A qualsevol jove anglès que es complagui en aventures que no gaudir

Estimats germans,... a tots els que sou aquí aplegats vos junta una condició comú,... sou pobrets... mes el que siguin pobrets no vol dir que siguin desgraciats. Se pot ésser pobret i alegret... i creieu que l'alegria és la millor felicitat. I, on podreu anar a cercar aquesta alegria?... on? aquí... a la casa de Déu... aquí, dins la tranquilitat de conciència! Creieu que els rics són feliços?

Apaivagats els neguits, En Martí restava com enlluernat i amb el tràfec de les noces no féu cabal de sos escrúpols i sense saber com havia passat el temps, tingué el surt de l'esglai, quan la seva mare li digué plorosa atansant la testa venerable a son front. ¡Fill, dem

La taula estava sembrada de diferents objectes d'ús íntim i diari, cada un dels quals portava l'imprompte de son enyorat senyor.

En el bressol, el ninet, ajegut boca en alt i sens moviment, tenia els ullets imponderablement badats i tota la cara blava com un sangtraït; la nena, de peu a son caire, li estava ficant a la boca bocinets de pa: ja n'hi tenia tota la gorja plena... A l'ahuc frenètic de la pobra dona esparverada, la primera persona que acudí fou la veïna del davant: tenia uns pòsits estranys de guilla curiosa...

Mossèn Joan rebé resignat l'esplèndida herència de son company, i quan, terminada la segona ensenyança de son nebot i posats en regla els assumptes del patrimoni, resolgué retirar-se de nou a la parròquia de sa propietat, se n'emport