United States or Tokelau ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però aquell record era massa feixuc per a la vella senyora, i romangué absolutament cor-batuda. Tom començava de somicar per pietat de mateix. Pogué sentir com Mary plorava i de tant en tant introduïa una paraula amistosa envers ell. Començ

I va posar-se a córrer boira endins; i es va sentir de cop i volta, una remor de pedres que se esllavissaven i després queien a la fondaria de l'abisme; i la boira com presa d'un èxtasi romangué immòbil, gebrada, infinita.

Després aparegué una senyoreta bruna, d'ulls negres i de cabell negre, que romangué muda per un moment sensacional, assumí una expressió tràgica, i començ

Romangué allí dos dies sencers. En acabat vingueren dues oques feres, dos mascles. No feia gaire temps que havien eixit de la closca, i, per tant, eren bastant impertinents. -Escolteu, companyó- digueren: -sóu tan lleig que tenim una veritable flaca per vós: voleu aplegar-vos amb nosaltres i ésser un ocell de pas?

Fridolina voleu ésser la meva muller? amb prou feines, la pobra noia, em pogué respondre: -Prou sabeu, Nicklausse, que us estimo! Ah, senyor Furbach! Recordances com aquestes ens fan beneir aquest or tan menyspreable, perquè només ell fa possibles aquestes felicitats. Nicklausse callà, i romangué per molt de temps tot somniós, amb el colze damunt la taula i el front dins la .

-Huck, puc voler-ho o puc no voler-ho; però què diria la gent? Ves, dirien: -Uix! La colla de Tom Sawyer! Quína terregada hi ha! I ho dirien per vós, Huck. No us plauria pas, això; ni a mi tampoc. Huck romangué algun temps en silenci, esmerçant-se en una lluita mental.

La Nieves romangué dreta, com una estàtua, durant un minut llarg. Al traspassar la llinda, li caigué a la m

És En Jani que plora i prega bo i cercant la seva Elena. -Déu!... deu-me l'Elena!... ¡Morta o viva deixeu-me-la veure!... I torna a cridar-la amb una veu més forta i sobtadament se sent un remor esglaiadora, cau un Sant mig partit i de sota un sepulcre ix l'Elena que romangué amagada tot el combat pregant entre sospirs i llàgrimes! -Jani! sóc viva !... -Jo també Elena!...

Era el mateix que en vida, més esquàlid, més marcit de cara, amb una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i el bigoti herètic espantosament esborrifat. Davant l'esglai de la seva cunyada, romangué quiet, enciriat, mirant-la de fit a fit amb aquell relleix sarcàstic que el distingia de tothom.

Espavileu-vos, ara, i no deixeu cap pista darrera vostre. Potter emprengué un trot que ràpidament es convertí en correguda. El mestís romangué sotjant-lo, i murmurà: -Si est