United States or Chile ? Vote for the TOP Country of the Week !
Eren gairebé les tres quan descobrírem l'antic castell del Nideck, al capdavall de tot l'horitzó. A desgrat de la distància prodigiosa, hom destriava altes torrelles, penjades en forma de coves als caires de l'edifici. No era encara sinó un vague perfil, destacant-se amb prou feines damunt l'atzur del cel; però, insensiblement, les tintes rogenques del granit dels Vosgues aparegueren.
Mes, quan el seu home fou al seu davant va restar una estona muda i va dir-li: ¡Volia saber què feies! -Sóc a l'era batollant cigrons- va respondre secament el fill de la Clàudia, mirant-la tot estranyat. I el penediment se n'anava i venia com un rat-penat, que volta fatídicament en les clarors rogenques del capvespre, omplint d'esglai les ànimes sadollades per la superstició. Avui fan el bateig.
-Primerament hi ha la corona de sis branques, d'or, amb quatre diamants molt grans a cada branca, i la creu al damunt. -Sí... això hi és. -I després hi ha l'espasa, l'espasa formidable, d'agafall d'or. -És veritat! -I la copa d'or, amb perles blanques, rogenques i grogues. -Sí... sí... tot això hi és! M'en recordo: la meva espasa, la meva corona.
Miri's aquells arbres de taca carminosa que el sol bat ara per darrera, dibuixant llurs siluetes com enserrellades d'or i aquelles masies de parets rogenques, sentades sobre marxapeus de feixes farratgeres, ¿veritat que semblen tasses de plata vella, descansant sobre graderies de marbre verd? I més amunt la tofa obscura de les terres bosques, fent de repisa a les grans cingleres!