United States or Philippines ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No, no- m'explicava el meu professor, un bon home de força paciència. -Vostè pronuncia com si estigués escrit kirchhe : no hi ha aquesta h . És... (I em pronunciava la paraula per vigèsim cop. El trist del cas és que mai, per res del món, no vaig trobar cap diferència entre la seva pronunciació i la meva. I tractava d'explicar-m'ho d'altra manera.) -Vostè fa el so a la gola- (i era veritat) -i jo vull que el faci des d'ací sota. I amb el dit índex m'indicava el lloc des d'on havia de començar. Després de penosos esforços, que donaven per resultat uns sons amb els quals es suggeria la idea de qualsevol cosa, menys la d'un lloc sagrat, no em calia sinó excusar-me dient: -Em penso que no em ser

-, noi, quanta de tendror! -exclamàrem consternats, en examinar el resultat de la nostra tasca.

El resultat natural que s'esdevingué fou que entre tots dos, a tort i a dret remullaren d'allò més tothom que era prop d'ells fins a una distància de cinquanta metres, exceptuant-ne ells dos.

-Sembla que escamparà: veritat? li diem joiosament, en creuar-nos-hi pel camí. -Ah, senyor! No crec pas que s'aguanti tot el dia- respon, girant el cap. -Estúpid! Vell boig! rondinem nosaltres. -Què sap, ell! Si reïxen els pronòstics, nosaltres ens sentim encara més empipats envers ell, pensant que ha contribuït al resultat.