United States or Tanzania ? Vote for the TOP Country of the Week !


-El vostre llibre- va dir-li -és molt enginyós. Jo he rigut fins que em saltaren llàgrimes- -Em complau força, el que em dieu- respongué el francès. -He procurat d'ésser sincer sense arribat a l'ofensa innecessària. -És molt divertit- replic

Ens respongué: -No res del que diuen; de moment, almenys, no se m'acut. Però, si veniu amb mi, la meva mare una cambra on podr

Jesus no responguè y abdòs anaren caminant, caminant fins que al passar per un marge hont hi havia unas atzevaras, Jesus signá ab la á Sant Pere un niu de vespas, dihentli al mateix temps: Pere, agafa eix vesper y ficatel' á la pitrera. Sant Pere quedá com qui veu visions; mes com lo Mestre li deya obehí.

-Em sembla: digué George en un to de veu quasi patètic, del qual havia desaparegut tota l'agressivitat -em sembla, si no ho preneu a mal, que fóra bo de pendre un cotxe, si n'hi ha per ací. - deia jo que fèieu una cara estranya- digué Harris amb afecte. -És el cap, oi? -Potser , que és el cap- respongué. -Ho anava observant mentre veníem, però no us volia dir res.

Si 't preguntan, los que venen darrera, si m' has vist, digas que si; res hi fa que 'm prengan, resolt estich á morir pera major gloria de Deu. Lo pagés, que 's deya Emetri, y que ara tothom coneix ab lo nom de Sant Medí, li responguè: Anáu, farè 'l que 'm dihéu. Y seguí sembrant favas. Lo bisbe aná fent via.

-Un propi ahir? -respongué el Rector amb alguna estranyesa. -Ah! ja ho entenc- afegí amb un lleuger deix de dolça amargura. -El colós d'or amb peus de fang s'ha adonat, per fi, de què era ben caigut, i, esvaït com fum son orgull, demana quart i ajuda al despreciat d'ahir, qui... es deixa convèncer. I jo, que m'escarrassava inútilment cridant-lo per mon compte...

Alguns hússars, davant la cerveseria de les Dues Claus, cridaven al vell que portava el sabre: -Rappel! Ep! Rappel!; era, sens dubte, llur mestre d'armes; però ell no respongué i ni tan sols bellug

-És cert, Schneegans- respongué el gros recaptador, -però us he fet avisar. Heu ordenat, ben segur, els pregons? -, senyor Hâan; el nunci fa via d'enç

L'enfardament finí a la mitja nit i cinquanta minuts. Harris va asseure's sobre un cistell i digué que confiava que res no es trencaria. George respongué: -Si es trenca alguna cosa, que es trenqui. Ben trencada serà: vet ací. Ho digué amb una entonació com si ho preveiés amb gran acontentament. Després afegí que tenia ganes d'anar a dormir. Nosaltres també en teníem.

George: -No. És una cosa que de moment empipa, però tothom, en el riu, se'n proveeix. És un banjo. I els seus ulls espurnejaven estranyament. -No us coneixia aquest talent! vaig dir, alhora que Harris feia igual exclamació. -No ho tocar, realment- respongué George. -Però és una cosa ben fàcil, i porto un mètode explicatiu. George davant la feina.