United States or Comoros ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tal com l'oli roent, al tirar-hi certes viandes sucoses, se foragita de la paella amb baladrera remor, així el mar fugia del seu llit, i es llançava, bramulant, a les penyes. De seguida vaig compendre que era impossible abordar terra. Allí el perill era més gros que enlloc.
La remor resadora anava creixent com la d'un rusc esvalotat. Miserere, miserere nobis . I, ací, allà, a prop i lluny, sonaven encara els trucs a les portes, cada un dels quals repercutia dintre el meu cor amb un ressò sepulcral, esglaidor. En embocar el llarg i ombrós carrer de la Força vaig adonar-me de com tots portàvem ciris o atxes encesos. Qui ens els havia donats?
I tant va voler sentir de prop les oracions, que féu una remor lleu que els dos soldats van sentir. Sobtadament l'oració finí; els frares emmudiren tremolosos. -Pare Prior! he sentit un soroll!... -Jo també! Llavors el capità, sense saber per què, va tenir por, una gran temença d'ésser descobert.
Darrera, tota la gentada dels fidels i la remor de rams i palmes.
-Ah, sí! va pensar, tot sorrut, el pare. -Ja t'arranjaré. Però no va dir paraula i va desaparèixer sense fer remor un cop vista la facècia. Més rafiada que mai la Guillema, l'endem
I va posar-se a córrer boira endins; i es va sentir de cop i volta, una remor de pedres que se esllavissaven i després queien a la fondaria de l'abisme; i la boira com presa d'un èxtasi romangué immòbil, gebrada, infinita.
Se sentí una remor propera de fulles i branques rompudes i d'entre els arbres que vorejaven el gorg sortiren dos braços que enlairaven un infant blanc, escotorit i rodanxó que plorava amb vigoria! -Quel!... Mira!... és un noi!... i té llengua!...
Passa un respir de vent, l'ocell fuig, i la sageta del panell dóna la volta fent una remor aspra. Ja es veu la torre de la casa, enlairant una munió d'olles foradades que pengen de la paret, com una restallera de ventoses damunt la pell; ja es veu la teulada encatifada de molsa, i líquens i flors que dancen al vent.
Però, tot just els meus pensaments s'havien esvaït en les primeres boires del son, quan una remor llunyana, ronca, creixent, em desvetllà. Me vaig aixecar esverat; i encara no estava ben dret que em va envestir una ventada xardorosa, cuidant tombar-me a terra.
L'home, tot passejant, passa ben arrimat per la parella, s'hi frega perquè s'adonin d'ell, i tan fort ho fa, que la més prima aixeca el cap. -Jo ho sabré. Elles s'estan a sota d'un palco. Si? Ell que lloga el palco i se n'hi entra sense fer remor, i escolta per darrera, a veure si la coneix per la veu.
Paraula Del Dia