United States or Norway ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però era que la pobre mare creia que no es tractava sinò d'una il·lusiò infundada de sa filla i ignorava del tot les secretes entrevistes, les mútues confessions i promeses. Qui anava més ben orientat era el metge, el senyor Reguera.

Parlaren del dia aquell, i el senyor Reguera féu a la senyoreta un brillant panegíric de l'hereuet, tal com l'havia fet, a l'hereuet, de la senyoreta, i s'assegur

Retornat a la fàbrica, el senyor Reguera busc

El senyor Reguera li contà, a tall d'avís, son descobriment de la tarda anterior, i provoc

El primer pas estava donat, i d'aquell jorn endavant se veié sovint anar junts a passeig pels afores els dos joves i, malgrat la diferència d'anys, establir-se entre ells una estreta intimitat. No cal dir que el llaç únic i veritable d'aquella intimitat era l'estimada comú. En Pasqualet, joiós de poder-se donar tot a la confiança, en plena efusió de sa jovenesa vibrant i expansiva, parlava al nou amic ex abundantia cordis, no celant en lo més mínim actes, propòsits, anhels, fantasies... El senyor Reguera, a son torn, tot ho escoltava amb interès, tot ho aprovava amablement, i entretant, mantenint sempre a l'hereuet en una atmosfera de graduada llagoteria, anava deixant caure amb tacte i destresa, avui una, dem

I en tantes ocasions apuntà, com accidentalment, aquell criteri del senyor Reguera, que a la fi va començar a destenyir sobre la rectitud ingènita de l

El senyor Reguera era un home d'uns trenta cinc anys, fill d'un obrer torner. La vanitat paternal, mal aconsellada, l'havia ficat en la Universitat i fet fer, a empentes i rodolons, un carrera empedrada de suspensos i fornida d'humiliacions i fracassos més o menys dissimulats. Entre els companys se'l citava com estudiant curtet de natural i, demés, poc aplicat. Aixo féu que, una vegada amb la llicenciatura, no encertés a obrir-se camí i tingués de viure a costes del pare. Quan aquest morí, el jove Reguera se trob

En Pasqualet i la Nieves del Carolí estaven en intel·ligència, quin alcanç i caràcter veritable el gelós rebutjat no pogué determinar. Vet aquí l'obstacle! Per aquell mocós sens substancia ni discerniment, que només pensaria divertir-se, ell, un home fet i dret, havia sofert el picot més terrible de la seva vida, i, el que era pitjor, havia perdut el goig i la tranquil·lilitat presents i futurs...Pel cervell del senyor Reguera ni hi pass

Mes aquell dia, el senyor Reguera, per fer més dret, pass

El galant va quedar-se veient visions; i, com estava emprendat de la noia fins al capdamunt, insistí una i altra volta, oferí esperar tant com ella volgués, deixar-li fins anys de prova, per a veure si li naixia l'estimació que ella declarava amb lleialtat no sentir per ell... Però fou debades, car la Nieves permanesqué incommovible. Da- vant son fracàs, el senyor Reguera, acorat i despitat, recapacità. Tenia raó la gent del poble: allí hi havia gat amagat. An