United States or Ghana ? Vote for the TOP Country of the Week !


No com ho podem aguantar. Comprenc que ens planyis, i t'ho agraeixo molt, perquè veig que, entremig del bullici en què vius, encara et recordes de ton desconsolat amic i S. S. que se'n va al cafè de Cuyàs. -B.

Així parla Xenofont. Els capitans, després d'haver escoltat aquests raonaments, el preguen tots de conduir-los, llevat d'un tal Apollònides, el qual, amb un accent beoci, pretén que és una ximpleria qui proposés cap altre medi de salvació que no fos de convèncer el Rei, si és possible. I comença llavors a parlar del mal pas. Però Xenofont interrompent-lo diu: -Home admirable, tu ni comprens el què veus, ni et recordes del què sents. No obstant, tu eres amb nosaltres, quan el Rei, després de la mort de Cirus, tot enorgullit de la seva obra, ens envi

OLIVIA On vas, Cesari? VIOLA Vaig ab qui estimo més que a mos ulls, més que a ma vida, més, molt més de lo que jo mai pugui estimar a cap dòna! Divines potestats, si dic mentida castigueu ab ma existencia aquest ultratge a mon amor! OLIVIA Ah, desditxada de mi! com m'ha trait! VIOLA Qui us ha trait? qui us ha ultratjat? OLIVIA No recordes qui ets potser? Tant temps fa ja?

Et recordes quan tornava a casa entre onze hores i migdia, amb sa gran caixa sota el braç, i et veia de lluny quan jugaves a la porta? ¡Com se li trasmudava, la cara! ¡Com es posava a somriure per a si! Hauríeu dit que baixava fins a ell un raig de sol.

Quan ja les forces m'abandonaven del tot, vingué la nostra gent i ens transportà, més morts que vius, a proa, deixant-nos mal ajaguts prop de la roda, a on ens lligaren no com ni de quina manera. Al principi no coneixia ningú ni m'adonava de res: m'havia embascat. Després me vaig fer càrrec del lloc on érem i de que tots els mariners estaven ajaçats i lligats al meu voltant. Déu meu, quina nit! Si has llegit el poema de Milton i et recordes del viatge de Satanàs a través del caos, figura-te'l, i figura't un ramell de brèvols sers humans fermat a l'esquena d'aquell monstruós viatger: això et donar

-Que no li estàs agraït a Déu? -Molt. -Doncs senya't! Què fas? ¿Que no te'n recordes? -No! només em recordo que diu «dels nostres enemics». -Doncs què et passa? Què tens tan parat? Jani meu, que no m'estimes? -Calla!

I aquella pau de la natura s'encomanava a en Biel, qui, assegut al marge, escoltava, amb l'afició de l'assedegat que s'abeura, les paraules de consell i de plany, de reny i de consol, que vessaven a raig dels llavis del vell: ¿Te'n recordes, de quan me feies d'escolà?... Que n'eres, de diferent!... Tota la teva dèria era treballar, guanyar diners per ajudar a la teva mare, que al Cel sigui.

Com que sempre havien anat plegades, no podia explicar l'una res que l'altra no sabés tan com ella i que no li fes pruïtja a la llengua: així és que a cada moment es prenien la paraula de la boca. Era una mena de comèdia. ¿Te'n recordes, pubilla, de quan vàrem pujar a Pedra-Ferral? ¿No me n'hai de recordar, petita, si encara en gordo cria, d'aquelles terres?

I després, tots dos, aficionats a la saborosa conversa, començaren a retreure records. ¿Te recordes, caret, d'aquell dia que vàrem anar a sa Boadella, i tu pescaves i jo fregia es peix, i...? I ! el xaval es recordava de tot, punt per punt; i de quan es gir

-Aquesta es volgué descalçar perquè ses botes li feen mal; però... -Mala negada! No hi havia manera d'agontar es peus nus en terra. Ses pedres cremaven com brases vives. -Oidà, pubilla: ¿te'n recordes, d'aquell homo que llaurava sa vinya? Era com un vedell, gras, roig de pèl, taujanàs, amb un posat de nyonya... -, diga-li ximple! Li haguessis ficat es dits a sa boca. ¡Pesta et sec, pubilla!