United States or Azerbaijan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Quatre cents escuts! repetí el xaval amb un to d'admiració i de recança que no pogué dissimular. -Sa teua barca!...

-Si em torneu a parlar d'això la llenço al pou, i va agafar la formatgera i la va rebotre contra un soc que hi havia prop de les lleves que sostenien una perola. La Roser, plorant, s'extasiava mirant aquells ulls de cel, aquelles galtes rosades i aquell caparró sedós, tot sentint una gran recança d'haver fet malbé els vestits de la nina que ara foren pel seu fillet, a qui tremolava la barba.

-Compto que no estic vestit com convindria per a fer de pirata- digué, amb una patètica recança en la seva veu; -però no he pogut haver sinó això. Però els altres minyons li digueren que els bells vestits arribarien ben de pressa, un cop haguessin començat llurs aventures.

A l'ofertori volgué donar-se com a víctima expiatòria, no sols pels propis pecats, dels quals de totes veres s'acusava, sinó també pels que anaven a cometre sos fills espirituals; pero encara, en aquest cas, sa consciència, fortament contorbada, vingué a ferir-lo amb nova sequetat. Perquè en el fons de la seva ànima sentí congriar-s'hi un altre sentiment que pugnava amb la magnitut del sacrifici de la vida; perquè sentí desig de viure, és més, sentí recança de joventut i de fortalesa per a aplicar-les a l'obra de regeneració proclama per son nebot, estremint-se son cos de greu amargor al sentir com un pressentiment de què aquella regeneració de la sang de nostre poble ell no l'assoliria pas. Allavors, amb un suprem esforç de resignació, s'enfons

-Ah, quina monada, si vostè hagués vista!... I que de seguit m'ha preguntat per vostè... Me sembla que, si a vostè li interessés, no hauria de fer més que allargar la ; prou vaig conèixer-ho aquell dia... ¡Quina llàstima que ja estiga compromès!... -I com per ell sol, amb recança, afegí:-Aquesta que hauria fet lluir la casa Banyoles !...

Les senyores, era amb tota recança que se n'abstenien, per a no tirar més llenya al foc. Així, acabats els oficis, no feien més que travessar la plaça, en mig del retraïment cada dia més accentuat dels veïns, que semblava temessin encomanar-se l'aire de tristesa que tota la família respirava, i muntar de nou a la tartana que els conduïa al mas.

Això ; rancuniós com era, va quedar-li com una mena de rosec, una recança pregona de no haver esbravat tota la ràbia que el consumia i que li feia exclamar sovint: -L'hi hagués poscut atrapar, al lladre!... Llamp me mati si no li hagués fet la tussa! Algú va aconsellar-li que tirés la cosa per justícia; però no hi va voler saber res. Justícia!