United States or Brunei ? Vote for the TOP Country of the Week !
Arribàrem a l'estació de Waterloo a les onze, i demanàrem de quin indret sortia el tren de les 11'5. Naturalment, ningú no ho sabia. A l'estació de Waterloo mai no se sap de quin moll ha de partir un tren, ni quina és la seva ,destinació, un cop sortit, ni saben contestar a res que es pregunti. El camàlic que portava els nostres fardells assegurava que el tren partia del moll núm. 2.
-Què fas ací Margarida? ¿Que has perdut quelcom? va dir la molinera que també anava a mercat. -Ai!!!... Quin esglai m'ets donat!
Però aquella situació en que es trobava don Gaspar l'havia tret del seu estat de fredor i d'equilibri mesquí: davant de les coses del món, es veia desconcertat, i admirava el seu company de dispesa, el qual trobava un sentit a la vida i tenia resolt el problema futur. En Melrosada, com un malalt que prova tots els remeis, sense saber quin li donar
Què hi venien a fer, tan a prop? Les pinedes eren prou extenses: no era pas necessari que s'agombolessin les gents en l'indret mateix que ell havia triat. -Ah! quin fàstic! Han vist un home, i han corregut a acostar-s'hi. Aqueixes persones han de viure en congregació permanent: tenen una ànima de moltó. S'anava exaltant tot sol.
-I que és eixerida! deia l'un. -Quin temps li té? demanava l'altre. -Només set anys! Ara, vegi! Qui ho diria!
Cantaven amb tanta pena, tot nedant per l'aigua, que ella els féu senyals i elles la reconegueren, i li digueren quín dol els havia fet passar. Dia per dia esdevingué més estimada del príncep.
Al cap d'un moment, Hâan, que tenia Foux per la brida, per impedir-lo de sacsejar la testa, digué: -Quin afinament! Així és com canten els fills de la vella Alemanya. Ves si en cap més banda... -Xsst! va fer Kobus.
-Tanmateix m'has ficat dins un cau ben estrany, Gedeon. -Cal que ho entenguis, Fritz, aquesta és la sala d'honor. Aquí s'estatgen els amics del comte quan en venen; comprens, l'antiga torre d'Huc, és el millor que hi ha. -De quin Huc em parles? -I ara! d'Huc el Llop! -Com s'entén, Huc el Llop? -Sens dubte; el cap de la nissaga dels Nideck, un minyonàs ferreny, ja t'en responc.
-Poc ho savia que la Teresa estigués prenys. -Quin xicotàs! És una mena de brau empeltat d'àngel; té un pit com un perdigot, uns ulls com el puny. Sentiu quina veu? sentiu? Jo estic que no soc jo; pensar que després de cinc noies ve un home cepat, que far
Aleshores, Kobus, girant-se, demanà: -No anirem a refrescar al Gran Cérvol? -Sí, anem a la cerveseria- exclamaren els altres: -això va bé per a cloure la diada. Senyor, Déu meu! quin dinar hem fet! Tots s'aixecaren i prengueren llurs capells. El gros recaptador Hâan i Frederic Schoultz anaven davant, Kobus i Iòsef els seguien, i el vell David Sichel, tot joiós, anava darrera de tots.