United States or Barbados ? Vote for the TOP Country of the Week !
Anem, anem: ¿quin altre remei ens queda? En Pascal pass
I ¿quin dubte té que era l'amor d'en Montbrió que l'havia transformada, infundint-li la seva ànima coratjosa i genial? Per a tothom les breus estàncies del jove en la comarca havien sigut causa d'impressió més o menys fonda.
La vella cançó tornava a ésser represa, tot fent-se llunyana, i aquella mateixa veu muntava més alta, encara, i més colpidora que les altres; finalment la tremolor del fullam la va cobrir. -Són boniques, aquestes cançons antigues- digué el recaptador, tornant a pujar al carruatge. -Però a quin indret som? deman
I fent una manyaga a la seva dona, li deia ple de goig: -Té noia!... mira quin bé de Déu de coses que't porto! I la Teresa se sentia inundada de felicitat en veure's tant ben peixada per aquell homenàs il·lusionat com una criatura que espera els Reis. -Teresa; el nen badalla... deu tenir gana... au! dona-li el pit.
En els col·lotges allunyats de les multituds, la seva promesa era una dona aspra i trista com un ermot, i tan bon punt hi havia uns ulls que la guaitessin esdevenia com un camp florit de gràcies i manyagueries. Quin rosec!
Si ens l'haguessin obligat, de segur que ens n'hauríem queixat de valent; mes ara que ens l'imposava la nostra propia il·lusió, ningú pensava en deixar-lo. Només en Xaneta, que era el que patia més amb el maneig del vesc i l'aigua gelebrída, on havia de pastar-lo, s'exclamava de tant en tant: -Rellamp, quin grísol s'és girat! Taia més fi que una rasadora de barber! Això és fred d'auba.
L'endemà, pels volts de migdia, els minyons arribaren a l'arbre mort, i anaven a cercar llurs eines. Tom es migrava per anar a la casa on sortia por; i Huck també bastant, però de cop i volta digué: -Escolteu, Tom: sabeu quín dia és? Tom reconegué mentalment els dies de la setmana, i després alç
I va somriure amb un goig puríssim, i va beneir el seu ofici de pescador; perquè ¿quin altre proporcionava uns obradors tan esplèndids i ben olents? L'aigua era tan clara, que, allí on era poc profunda, quasi es podia dubtar de la seva existència.
Les ones gronxen el teu son, i quan te despertes, sents a sota el fustatge, on descansa el teu coixí, l'harmoniós escorriment de les aigües. I ¡quin espectacle de costa, d'horitzó, de mar!... Vaja, era lo que em convenia: m'aniria amarinant, amarinant de cos i d'ànima. I això m'era necessari: no es pot pintar bé sinó lo que s'ha sentit amb molta intensitat.
En va tastar un per postres... Si bo havia estat el de Sant Domingo, remillor era l'altre. Quin meló! Quina cosa més delicada, més fina, més assahonada... Vamos, es tornava boja. Torn
Paraula Del Dia
Altres Mirant