United States or Morocco ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ells també devien haver patit, potsefer que no tant com jo, però, qui sap? Mai més no em deixaria combregar amb unes rodes de molí tan estomagoses.
-De què vol que sia... respon una senyora molt atrafegada que ix de la casa del difunt. -Els metges... els metges que l'han precipitat. Ell tenia vida per cent anys; però com no li han entès la malaltia... A tot això el cos ha sigut introduït en la iglésia i comencen els oficis divins. En la secció d'homes, un amic de la casa diu al senyor del costat: -Però, home, qui ho havia de dir.
Ells pararen dos telers, i feren veure que filaven; però no tenien cap cosa damunt la llançadora. A la primeria demanaren una pila de seda de la més fina, i fil d'or del més purificat, i posaren una i altra cosa dins llurs maletes, mentre anaven treballant amb els telers buits fins a quí sap quína hora de la nit.
SEBASTIÀ. Si no voleu desfer lo que haveu fet, és a dir, si no voleu matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adéu, una vegada per totes; el meu cor est
AQUÍ TROBAREN UN BOSC D'ARBRES QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA TERRA, SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI.
Jo no vull dir ni donar a entendre que tots els que saben nedar, sigan idèntics ni semblants al subjecte de qui parlo; mes el subjecte existeix, i jo amb això en tinc prou per descriure-ho imparcialment, sense por de crear-me enemics en la platja, l'olla, ni la mar vella. L'home que neda bé...
No obstant, algunes vegades jo havia reparat que les seves nines, d'un blau fosc i tan grosses que se li menjaven quasi tot el blanc de l'ull, prenien un esverament, una fixesa penosa, una obagor pròpia dels ensomnis ombrívols. Mes ¿qui n'havia de fer cabal?
Tots els assistents s'havien girat, espalmats de son engrescament; Hâan el mirava amb sos ullassos per damunt l'espatlla de Schoultz, el qual es torçava el coll per a veure si era ben bé Kobus qui parlava, perquè no podia donar crèdit a les seves orelles. Però Fritz no parava cap esment en aquestes coses.
Els soldats es reuneixen i Seutes parla en aquests termes: -Soldats, demano que vosaltres feu la guerra amb mi, i us prometo de donar-vos als soldats un cizicè, i als capitans i als generals el que és costum. Fora d'això, honoraré qui s'ho mereixi. El menjar i el beure, el traureu, com avui, del país. Però el botí, reclamo que sigui meu, a fi que jo el pugui vendre per procurar-vos la soldada.
Parleu-los d'un que ha mort, i mentres os estareu desfent pintant-los lo que va patir en una llarga agonia, ells estaran pensant en la ganga de l'hereu. No tingueu por que may planyin a la noia inocent enganyada, al que per la seva bondat ha sigut víctima d'una estafa, al pobre carregat de criatures... No. L'home de bé os contesta: -Perquè era tonta. -Perquè se'n fiava. -Qui el feia casar?...
Paraula Del Dia
Altres Mirant