United States or Afghanistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquesta tempestat pot durar una hora, encara; i vostès es mullarien tant!... Era un senyor vell i amable. Demostrava passar neguit per nosaltres. Jo vaig dir-li: -Vostè és ben amable d'haver sortit. Nosaltres no seríem tan boigs d'haver-nos,estat aquesta mitja hora sota l'arbre sabent que hi havia un restaurant amagat a quatre passes de nosaltres.

Jo no si això procedeix de les quatre barres de sang; però tenim els quatre cantons del Call, els quatre cantons de Bellafila, les quatre Rambles, l'olla amb les quatre carns...

Anaxibi encarrega llavors Aristarc de vendre tots els soldats de Cirus que per ventura atrapés a Bizanci perquè Cleandre no n'havia venut cap, ans per un sentiment de compassió havia curat els malalts i havia obligat els ciutadans a acollir-los a casa d'ells. Aristarc, així que arriba, en fa vendre més de quatre cents.

Quantes n'hi ha? Jo estava somiant. -No n'hi ha sinó quatre. Tot anir

D'allí els grecs fan cap al riu Hàrpasos, ample de quatre pletres; després fan quatre jornades a través del país dels Escitens, vint parasangues, per un pla fins a uns caserius: en els quals romanen tres dies i es proveeixen.

Seguírem avant i arribàrem a un paratge bell i lluminós. Quatre vells venerables de barbes blanques i oloroses com els lliris estaven drets. Boca humana no podria dir la bellesa augusta d'aquests ancians lluminosos. Era com una claredat que els sortia dels ulls i il·luminava blanament la faç. Sobre el cap duien corones d'or i pedres precioses i en les mans vibraven palmes d'heroisme coronat.

Per tres o quatre vegades la Madrona es va creure que tornava el vent... hauria jurat que el sentia vibrar en aquell silenci que venia del de fora, poblat de veus estranyes, i escoltava... escoltava, aixecant el cap del coixí per a assolir millor les veus incomprensibles de la nit... però no sentia més que els bataments del seu cor i bull de la seva sang que li xiulava en les orelles, i es deixava anar altra volta sobre el coixí, capolada, rendida...

En voler una marxa de vuit milles per hora, deixa caure una mica el fre fins a només rascar la roda, produint un soroll seguit com el d'esmolar una espasa; i, per a una marxa de quatre milles, el referma més, i es viatja amb un acompanyament de gemecs i de crits que donen idea d'un concert de porcs agonitzants. En desitjar aturar-se, tanca el fre completament.

Res, o gairebé res, no ens podia recordar el segle XIX. Tot esguardant la naturalesa que ens rodejava, plena de sol, podíem creure que la successió de segles lliscats entre aquell matí i l'altre matí de juny de 1215, eternament memorable, era envaïda, i que nosaltres, fills dels yeomen , vestits de homespun amb el dirk a la cintura, ens esperàvem allí per a llegir aquesta sorprenent pàgina històrica, el sentit de la qual devia fer compendre a tots els mortals, quatre cents anys després, un tal Olivier Cromwell, que va estudiar-la a fons.

El que els homes adoraven més en la nova família, era la portentosa cabellera de la senyora Buxareu, la blancor de la seva pell, la finor deliciosa dels seus braços; encara que tot això ho cloïen amb aquestes quatre paraules: -És una dona espatarrant; i, d'en Víctor, no sabien dir altra cosa sinó que era molt simpàtic.