United States or Palestine ? Vote for the TOP Country of the Week !
Qui sap quan se la mirava, el que aquella blancor li deia!... Qui sap, mentre parada all
Ell, amb una mirada s'entera de si algú els escolta, i, acostant-s'hi, li diu baixet: -Sí, doncs, sí. Qui ets? Però ella li respon cridant: -Sóc una que l'any passat cada dia et veia quan te feies la truita al dematinet per endur-te-la a l'escriptori. Escolta: ¿que encara tens qui et renta de franc? Ell est
Quan les grans finestres d'ambre eren obertes, els peixos hi entraven, així com les orenetes volen dins nostres cambres quan obrim les finestres; però el peix nedava de dret cap a les princesetes, menjava de les mans llurs, i permetia que el tustessin.
Lo que puc dir és que vaig pintar la testa de l'avi Mauva amb la major il·lusió, i que quan li vaig donar els últims tocs vaig sentir-me'n tan satisfeta que no sabia amagar el meu goig. Vaig aixecar-me per examinar la meva obra des de diferents distàncies, i aleshores me vaig adonar de que el pare, en Vadô, en Pau i en Cadernera se la contemplaven calladament formant arc al darrera meu.
-D'això en dic una gran pensada! respongué Fritz. -Sí, senyor. Però cal que us parli d'una altra cosa: quan tornem a la masia i siguem a l'indret on el riu fa recolzada, us ho explicaré i ho compendreu més millor. Continuaren passejant-se, dant el tomb a la vall fins a migdia. Christel exposava a Fritz les seves intencions.
Per un hom beure's un bock de cervesa quan va de passeig per la ciutat, però mai no en begueu quan el sol flameja sobre el vostre cap i us cal fer una feina pesant. La llista dels objectes necessaris era bastant llarga, abans d'acomiadar-nos aquell vespre. L'endemà, que fou divendres, aplegàrem tots els objectes i ens reunirem a la nit per enfardar-los.
Bé hi escau la soledat en els erms i boscos, a on s'hi veuen a penes senyals de la indústria humana; més, quan es manifesta en les viles i en les planes conreuades, a on cada pam de terra porta la impremta de la m
Quan jo era petit vivia arraulit en un carrer negre. El mur hi era humit prô el sol hi era alegre. Per lla a Sant Josep el bru sol solet lliscava i lluïa pel carreró estret. En mon cos neulit llavors jo sentia Una esgarrifança de goig i alegria.
Els Bizantins, quan veuen l'exèrcit irrompre a viva força, fugen de la plaça, els uns als vaixells, els altres a les cases: els que eren a casa en surten, d'altres avaren les trirrems per salvar-se: tothom es considerava perdut, com en una ciutat presa.
La tia Paulina, com si estigués hipnotitzada, mirava fixament els calçotets: no podia separar-ne els ulls. Aquella tarda fou d'una tristesa aclaparadora. Unes hores després, quan en Melrosada an
Paraula Del Dia