United States or Saint Lucia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Va alçar-se al front la bena, que duia sobre els ulls i, estenent la vista... rellamp, quina cosa més voladora era la vista!... tract

-Dolça Margarida- digué -sóu la més sàvia comare de totes les flors i sabeu la manera de predir els esdeveniments. Digueu-me, em cal abastar aquesta o aquella? o quína abastaré? Quan ho sàpiga, volaré de dret envers la galant minyona, i començaré de fer-li postures.

Però el que més el migrava, era de veure com Hâan treia la botella de la palla, i de sentir-li dir: -Vaja, Kobus, beu una bella glopada! Quina calor que fa per aquestes fondalades! -Gràcies- deia ell, -no tinc set. Perquè tenia por de tornar a començar la història de les amors de tots els seus passats i, sobretot, d'acabar contant les seves. -Com s'entén!

-Creu-me que avui tot ho tiraria a rodar! -Mira, si vols renyir m'ho dius i al cap de mitja hora de deixar la teva promesa jo li faré l'amor. Quina dona! Guapa, elegant, rica; ¿què més vols? ¡Demés els teus sogres aviat tindran l'amabilitat de morir-se i llavors, tira peixet! quina mina! No què més vols? ¡De massa et queixes! Ja ho saps, si la deixes m'hi declaro! -Sempre seràs ximple!

-A quina hora dius tard? pregunt

A l'arribar al pla, en Pau fins es va espantar... Cristo, quina boirada!... Semblava que aquella nit, mentre tothom dormia, una força colossal ho hagués trasbalsat tot, se'n hagués emportat muntanya i masos i conreus, i en son lloc hi hagués abocat una mar immensa, sense platxes, ni remors.

En Martí es veia com una voliaina que volta prop d'un llum i que de sobte cau amb les ales cremades; llavors, caigut, sense llibertat, sol, eternament sol, sense una missió per a complir en tota la vida, ¡quina fredor li entraria al seu cor! ¡Com aniria suplicant una guspira reviscoladora lluny de sa casa curulla de riqueses! ¡Com se li emplenaria el cor de penediments d'haver dubtat de fer un per covardia i egoisme!

Quina planta la produïa aquella olor? No vaig parar fins a saber-ho; i quan me digueren que era philadelphus syringa , en vaig plantar un tany al meu jardí.

¡Ja ho veus, Ramonet, ja ho veus, es pa que s'hi dóna, a sa mar! Hem vist sa mort a dues passes... i diu que ta mare s'és enllitegada de s'espant. Quina vida! Cada dia desgràcies, misèria... I tu aquesta maleïda fal·lera, que no calles mai: «-Pare, vui èsser pescador com vós... Pare, porteu-me amb vós a sardinalsTe l'hai de treure, aquesta fal·lera: sents? Vui que aprengus ofici: res de mar.

El parent d'En Pepaito no havia escrit a En Pepaito que anava a Barcelona. -Així, si no em fa bona cara me n'aniré a la fonda- pensava. Però ja en aquell punt de son viatge, ai, s'ajuntava a la malaurança de la fam la de dubtar quina fóra la millor conducta a seguir. -Potser que no vagis a casa En Pepaito. Ja ser