United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !
En va tastar un per postres... Si bo havia estat el de Sant Domingo, remillor era l'altre. Quin meló! Quina cosa més delicada, més fina, més assahonada... Vamos, es tornava boja. Torn
Quina felicitat de viure en un indret així! L'endem
-Això vindrà. Jo i tothom. Després et diré de quina manera. Ara com ara, la Roseta ensenya a llegir, dos cops a la setmana, als vailets d'una masia, i all
-Ja ho pots ben dir, fill meu! va contestar una dona; -quina sort per ells!... -I per vosaltres! salt
Entre aquests arbres hi havia un rossinyol qui cantava tan delitosament que fins i tot el pobre pescador que tenia una pila d'altres coses a fer s'aturava a sentir-lo quan eixia de nit a parar les seves xarxes. -O Cel! Quína cosa tan bella! deia. Però en acabat li pertocava d'atendre a sos quefers i s'oblidava del rossinyol. A la nit següent en tornar-lo a sentir, exclamava de bell nou: -O Cel!
De tant en tant En Guim s'aturava exhaurit, suant, respirava de pressa, s'espolsava els borrallons i netejava la faç del seu fill amb una mica de neu. Ja toquen a missa matinal. El sol ha sortit. Quina alegria. La neu s'ha fos. Quina ventura!... El foc de la llar és petit com a l'estiu. Els vells van a missa i miren el cel. -A muntanya brufeia! -Hi neva fort!
M'hauria agradat esbrinar-ho. Vàrem fondejar davant per davant de la punta de Santa Anna, no gaire lluny de sos penyals. El roc que havia portat l'oncle, lligat amb un caramell, ens va servir d'àncora. Suràvem a catorze braces de fons. Quina soledat! A dalt, la nit fonda i estrellada; a baix, el mar immens fet una tenebra. L'aigua no s'afigurava sinó pel guspireig d'alguna bombolla que hi pipellejava i pel llustrejar esborradís, quasi imperceptible, de les ones, que a l'estufar-se reflectien la celístia. Quan hi vàrem tirar el grumeig, hi fulgur
Oh! no us deixaria en repòs ab aquests dos elements; l'aire y la terra, fins que sentissiu pietat de mi. OLIVIA Molt podrieu si fessiu tot això. Quina és vostra naixença? VIOLA Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc gentilhome.
Comparteixen els uns amb els altres cadascú el que té. On s'encenia foc, en fondre's la neu s'hi feien uns grans forats fins al sòl, que permetien de mesurar el gruix de la neu. Hom marxa tot el día següent per la neu, i homes són atacats de bulímia. Xenofont, a la reraguarda, havent trobat els homes que jeien en terra, no sabia quina malaltia era.
Bella població! I... manoi, quina gentada pels carrers! Però, ai pobre Jeroni! No tornava pas a perdre l'enteniment? Què redimontri era allò, que estava mirant? Quina trasmudança havia sofert la naturalesa humana? Seria possible? Ell pla se'n feia creus i recreus.
Paraula Del Dia