United States or Romania ? Vote for the TOP Country of the Week !


¡Quin horrible treball deu ésser, l'apendre de tocar un instrument de música! S'hauria de fer que la societat, en interès propi, veiés de quina manera pot ajudar un hom amb aquest difícil treball. Doncs res d'això.

Amb quin goig m'hi associaria jo, a la vostra obra, si les meves forces físiques estiguessin a l'alçada de mos desitjos i conviccions. Mes jo som com un soldat tard

-Ai! jo també; consideri, vostè, quin tip de plorar s'est

Jo n'estava tan convençut que m'estranyava que els mestres ens fessin perdre el temps en aules i lliçons. Mirava amb recel el sol, i a cada moment temia que s'apagués al buf de Déu com una candela, que l'amo no vol que cremi més. Com dir la profunda tristesa, que s'havia apoderat de mi? Quin avorriment del treball, quin desencant de la vida!

Li vàrem prometre de tenir-ho en compte, i esdevinguérem silenciosos de nou fins a l'altra frase de George: -Quina bicicleta vau dir que era, aquesta? -No recordo ben la fàbrica. respongué Harris; -però tant se val. -Vols dir? -Prou. Però, per què ho pregunteu? ¿Què us passa? -Que no és el que diu l'anunci. -Quin anunci? pregunt

En Carxofa s'entretenia a excitar la vostra agilitat simulant una gran indiferència per la vida dels que li anaven al darrera. Més si algú es mostrava tardà, desconfiant de trobar sosteniment, en Carxofa l'esperava dirigint-li un cop d'ull menyspreador i un petit sermó. -Quin soldat, llamp m'encengui!

-Quin temps tan magnífic! exclamava Christel com si es parlés a si mateix; -aviat far

Allí es va poder veure quin general era Clearc. Amb la m

Tot vestint-se van baixar tots els nois encuriosits i amb els ulls ensunyats, van ullejar aquella bèstia morta que es refredava damunt les lloses de l'entrada. -Que és gros! -Quin pèl!... quina cellerrada en a l'esquena... quin pèl més gruixut... Oh! i i fa dues menes de color!... -Que no ullals? -No. Es jove. ¡Si tingués ullals no el podria dur! -Quina por! Uix, quines dents!...

Quan esperàvem el moment solemnial, vaig sentir una veu que cridava darrera nostre: -Teniu compte amb el nas! Jo no podia girar-me, per a veure de que se les havien ni de quin nas es tractava; però vaig dirigir una llambregada obliqua al apendix nasal de George, qui el tenia en son lloc i no podia modificar-se'l gens ni mica.