United States or Christmas Island ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tanmateix Jim no era més que humà: una atracció com aquella era massa forta per a ell. Deix

Fritz va compendre que si insistia més podria desvetllar la sospita de tothom; així doncs, prenent el seu determini, exclam

Els diumenges se n'anava als afores amb els pinzells i les teles, i vinga empastifar de verd i groc i blau; i li sortien uns cromets tristíssims, que regalava a algun amic de la casa o els hi comprava per quatre quartos un beneficiat de Sant Francisco molt aficionat a la pintura.

Esperaven els darrers dies que havien de posar fi a la tètrica maternitat. En Quel no s'allunyava de casa. -Margarida, si tens res, posa tot seguit una tovallola a la finestra i jo vindré tot seguit!

Llavors Gaulites que era allí, refugiat de Samos i fidel a Cirus, digué: -Cirus, n'hi ha que diuen que ara promets molt perquè et trobes en un perill imminent, però que si tot te va , diuen que no te'n recordaràs més. D'altres diuen que ni que te'n recordessis i volguessis no podries pagar el que promets.

Ara dieu, quant vos havem de donar? -No res! I vulgues no vulgues En Joanín, per ordre del seu pare, va posar-li quatre duros al sarró on duia un bocí de pa bru, un tros de formatge i un flabiol llardós que no tocava. Passada la dolor, i davant el munt de dies que En Guim havia de romandre al llit estirat i quiet, va esclatar la meditació. Una cosa nova per ell que mai no havia fet.

Havia estudiat la topografia del lloc amb un mapa, i vaig sofrir una desil·lusió: era una cosa tan senzilla que semblava una estupidesa. Gairebé no val els 25 cèntims que fa pagar l'administració per entrar-hi.

I no paren, sinó que segueixen amb la mateixa, mentres en un altre recó un parent llunyer, també en veu baixa, segueix una conversació amb els més pròxims del malalt, dient: -Jo, si fos sol no parlaria d'interessos, i sobretot en moments com aquests; però un hom família i fa lo que no voldria fer. Veieu?

-Ara vejam: per què havíeu de maltractar d'aquesta manera la pobra bèstia, que no pot parlar? -Ho he fet compadint-me d'ell, perquè no tia. -No tia! Babau! Què que veure, això! -Hi que veure qui-sap-lo. Perquè, si n'hagués tingut, ella fóra qui l'hauria recremat! Ella li hauria rostit els budells, tan mancada de bon cor com si el pacient hagués estat un noi!

-Que no respira? va preguntar ple d'angúnia l'Andreu immòbil a la porta. El silenci penetrava en les ànimes callades com una punyida dolorosa i el metge seguia explorant sense saber què respondre. -Senyor metge! faci tot el que pugui- va suplicar l'Andreu emocionat i temerós sense gosar entrar a la cambra plena de paorositats pregones.