United States or Sri Lanka ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tres invàlids. Patiments de George i de Harris. Un que és víctima de cent set malalties fatals. Útils prescripcions mèdiques. Remei contra la malaltia del fetge, per a ús dels nois. Nosaltres tenim un gran cansament i una veritable necessitat de repòs. George proposa el riu. Montmorency fa una objecció. Moció original, presa per majoria de tres veus contra una.
-Crec que sí, que n'hi ha d'haver un al sostre mort. Ja ho miraré, i si acàs... -Té raó; si acàs, enviï-me'l, i se'n podr
Demés en Melrosada sap aquella història d'un sant que va treure una punxa de la pota d'un lleó, i troba natural aquesta història. No hi ha sant, per sant que sigui, que s'atreveixi a acostar-se a un tigre.
Sobretot les lliçons orals, ¡ah, les lliçons orals!, constituïen la seva gran preocupació. L'una darrera l'altra, passava les fredes vetlles d'hivern a l'aula de Teoria i Història, que era, per cert, un dels indrets més arrecerats i calentons de l'Escola.
El colpeig cessa, i una veu, que insisteix dolçament, demana, amb mansuetud. -Papà, puc llevar-me? No es pot oir l'altra veu; però sí aquesta, que continua: -No: fou solament el bany... No, ella no ha pres mal; s'ha mullat... Sí, mamà: jo els diré el que em dius... No: ha estat una avinentesa... Sí. Bona nit, papà.
Després hi hagué una disputa sobre quí havia vist per darrera vegada en vida els minyons difunts, i molts recaptaren aquesta ombrívola distinció, i oferiren proves, més o menys intervingudes pels testimonis: i quan romangué decidit, finalment, quí era que havia vist darrerament els que ja no eren, i canviat amb ells les darreres paraules, les persones sortoses assumiren una espècie de sagrada importància, i tota la resta els miraren bocabadats i envejosos.
Ves si no hagués sigut pel còlera, en Titus l'any vinent guanyaria xeixanta duros cada mes; però com tot ha anat tan malament, el seu principal li ha dit que no n'hi donaria més que quaranta cinc. -Ai, con tal que a n'en Carlets no li agafi alguna cosa!... -Ai, com tarda en Titus! -Ai! a mi també. ¿Què no han posat en Carlets... Ai! vui dir l'aigua en fresc?
Clogué l'estiu amb son rossegall de boires primerenques que fan esgrogueir les fulles dels arbres i començaren els mesos plujosos de la tardor, estació que els poetes motegen de trista i els pagesos d'alegre si veuen curulls els canyats i rases les tines, com el bracer troba bonic el dissabte si ha fet petar bona setmanada. Les fulles voleiades pel vent deixaren nues les branques.
Perquè de primer, i és la més gran garantia, els nostres juraments a la cara dels déus ens priven de ser enemics. I qui té consciència d'haver-los negligit, el que és jo no el felicitaria mai.
-No siguis ximplet, que no et mullarà- digué Harris.