United States or Italy ? Vote for the TOP Country of the Week !


No s'assembla a res. Només és qüestió de dir a un noi que sempre estareu només que per ell, sempre sempre sempre, i aleshores us beseu, i s'ha acabat. Tothom ho sap fer, això. -Besar? I el besar per què és? -, això, sabeu?, és per... , és un costum, fer això. -I ho fa tothom? -, tothom que festeja. Us recordeu del que vaig escriure a la pissarra? -Ss... . -Què deia? -No us ho diré pas.

En el cas d'ara, salvant la qüestíó de si George es llev

Això he dit jo: i per això Dexip m'ha agafat i se m'enduia a fi que ningú enraonés, i que, ell, amb això de la presa, pogués quedar-se'n ell una part i deixar la resta als apresadors contràriament al decret. Lavors Cleandre: -Ja que tu ets l'home en qüestió -diu- roman, per deliberar sobre tu.

La qüestió present va solucionar-la donant a la senyora de les roges galtes un bitllet de cinc lliures, que representaven els guanys d'un mes del periòdic. I ella marxà, duent-se'n el fruit de ses entranyes fet malbé. Un cop fora, el nostre redactor en cap em va dir amablement: -No pensi que vaig a fer-li cap retret, per això. No ha estat pas culpa seva, sinó la planeta.

No sabeu el que dieu. Cantàveu la Cançó de L'almirall de Pinafore. Segui una llarga argumentació, entre Harris i aquest amic, sobre quina era, positivament, la cançó que Harris cantava. L'amic digué, a la fi: -Tant ens fa saber-ho com no, el que canteu: la qüestió és que canteu.

No hi ha exemple en la història de què una societat prostituïda no hagi desaparegut al seu dia, i la qüestió est

»Els hi expliqueu una o dues novetats, i els hi doneu la vostra opinió sobre la qüestió irlandesa; però no sembla que els hi interessi massa. Tot el que comenten sobre qualsevol tema és

En aquestes regions les tempestats vénen a correcuita. Abans d'haver caminat un quart d'hora, es féu questió de cercar refugi o passar la resta del dia amb les robes mullades completament. Ens decidírem per la primera cosa, i elegírem un arbre que en qualque altre cas ens hauria donat esplèndida protecció. Però, a la Selva Negra, una tempestad no és pas cosa de broma.

Prenguérem un cotxe per anar directament al petit restaurant en qüestió, on férem un lleuger àpat. Encomanàrem un sopar per a dos quarts d'onze, i, deixant allí Montmorency, continuàrem el nostre camí vers Leicester Square.

Les colles de planyívols passatgers que formiguejaven sobre el navili, se us amaguen un cop desembarcats. És sempre un misteri. Amb tot, si la majoria s'assembla a cert xicot que vaig conèixer en el vapor Yarmouth , puc fàcilment aclarir el misteri. Havíem passat South-End Pier, i el personatge en qüestió anava penjat a la part de fora d'una portanyola, amb una posició d'allò més perillosa.