United States or Saint Barthélemy ? Vote for the TOP Country of the Week !


El guac-guac de porcellana de xina que ornamenta el dormitori de la meva dispesa, cap admiració nova em desperta, amb la seva blancor, amb els seus ulls blaus, el seu nas delicadament rosat amb petites taques negres, i el seu posat penós, d'una expressió bondadosa, que arriba a la imbecil·litat. Fins i tot confesso que m'empipa, si el considero sota el punt de vista purament artístic.

-Mossèn Joan- digué, per fi, encarant-se amb el malalt i prenent un to solemne: vostè no és pas cap criatura i prou coneixement de les coses del món perquè jo hagi de tractar d'enganyar-lo. Hem arribat a un punt en que la ciència humana ha de confessar la seva impotència. A dalt n'hi ha Un que tot ho pot i a Ell hem de confiar-nos perquè hi faci més que nosaltres. Tingui ànim i fora, que no ser

Mentrestant el formidable Vatualmón estava inutilitzat. Tan bon punt s'inici

Kobus anava a exclamar: -Ah, decididament, això és massa!, però s'aturà, i digué amb vivor: -Sóc jo la rosa! Aleshores tots tres no van tenir més remei que riure. Christel i Fritz eixiren de bracet, tot dient-se: -És viu, aquest rabí David! sempre algun vell proverbi a punt per a divertir-vos. És un home excel·lent.

Els nens ja estaven a punt a mitja tarda, esperant que el seu pare tornés del despatx. En Víctor arrib

Enlluernat per la claror del defora, va dirigir-se, a les palpentes, cap a l'espirall que hi havia al fons de la cofurna, i, després d'obrir-lo, va acostar-se al punt on hi havia la menjadora, per clavar-hi algunes llates que hi mancaven.

Més endavant, tot rumiant les paraules d'Ethelbertha, he arribat a capir-ne el valor; però, aleshores, confesso que van ofendre'm i indignar-me al punt de dir-li: -Si el teu desig és alliberar-te de mi... -Vejam!

Però... es mirava el rellotge de sol que hi havia dissenyat a la paret, i exclamava anguniós: -No m'és possible! A tal hora haig d'ésser a tal punt, a amparar un orfe de pare i mare. Un dia de més vagar gaudiré aquesta delícia. I aleshores s'acontentava amb escriure a la bona amiga un parell de mots en un paper, que tirava pel reixat: Espera-m, com em tens promés. La Pietat encara m'encadena.

-Ah, !... portant-se els bomberos ja és una altra cosa. -Sap que en fa de goig, avui, aquest Liceo?... -Massa!... Jo no hi estic pel luxo... De modo que si en l'òpera n'hi ha gaire, la xiularé... -Sembla que comencem puntuals... - raó: si ja estaven vestits des d'antes d'ahir... En l'ensaig ho vaig veure... Fóra de les primeres parts, tots ja estaven a punt.

Tan bell punt hi hagueren arribat oferírentlo á adoraciò de tot lo poble que hi correguè ab gran fe, ab gran tropell. Allí s' adora encara avuy dia y es d' aqueix Sant Crist que 's conta que li creixen los cabells y las unglas; unglas y cabells que un cop al any li son tallats, y que tornan á creixer, com sol succehir en los cossos de personas vivents.