United States or Croatia ? Vote for the TOP Country of the Week !


LANCELOT, (ploriquejant) Adéu!... No més puc parlar ab llàgrimes... Oh idólatra pertorbadora, deliciosa juheva! Molt m'enganyo si al mellor dia un cristi

Tenia els ulls fixos sobre l'estàtua, i va dir, bruscament: -Ja que parlem d'estàtues, a mi em crida l'atenció el molt que s'assembla l'una estàtua a l'altra. -No hi puc estar d'acord- digué Harris. -Els quadres potser : hi ha quadres molt semblants; però a les estàtues sempre hi ha quelcom que les diferència. Suposem aquella que ens havem mirat abans d'entrar a la sala de concerts.

Els minyons exhalaren una llarga alenada agraïda. Tom murmurà: -Aquesta és la nostra: veniu! Huck digué: -No puc: si es despertessin em moriria.

Però, encara així, no puc estar-me de pensar que, essent tan aciençats aquests coloms, podien acostumar-los a deixar les cartes un xic més prop de terra. Arreplegar-les d'on són deu ésser una feina difícil a l'alemany de mitjana edat. Jo, seguint son esguard per la finestreta, li diguí: -Això no són pas bussons: són nius d'ocells. Cal compendre aquesta nació. L'alemany ama els ocells polits.

-No: no les puc veure ni en pintura! -, jo igual, quan són vives. Però vull dir les mortes, que són bones per a fer-hi torterols amb un cordill al voltant del cap. -No, les rates no em corprenen, tanmateix. El que m'agrada és goma de mastegar! -Oh! Ja ho crec! Voldria tenir-ne, ara! -? Jo en tinc una mica. Us la deixaré mastegar una estona, però me l'heu de tornar.

-A les bones, si puc, i si no... com pugui; però jo abans d'una hora, si som viu, seré a Serra-Bruna- contest

VIOLA Per quina raó? JUTGLAR No puc donarvos la raó sense paraules, però les paraules s'han tornat tant falses que'm repugna ferles servir per donar raons. VIOLA Sembla, amic, que ets d'aquells que poc s'enquimeren per res. JUTGLAR Us enganyeu; prou hi ha coses que m'enquimeren.

I quan jo en veig passar algun, no puc menys de recordar el meu somni d'infant i, caient de genolls, prego pel pobre malalt: -Déu meu: que no el trobeu entenebrat!

Ethelbertha volia saber per què un vent de la terra és sempre perillós. Les seves preguntes m'empiparen un xic. Potser anava posant-me malhumorat. El monòton moviment d'un yacht anclat deprimeix el més ardent esperit. -No t'ho puc explicar- vaig dir-li.

-Trobo que caldria ésser boig per obrar altrament; i sobretot no em puc tenir de gana. - doncs, fem via! Va posar-se'm al davant i es va ficar per un congost, entre dues rengleres de penyals espadats. Els avets creuaven llurs branques per damunt de nostres caps.