United States or Suriname ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Vinga la teca, minyons! ¡El vinet prop meu, que som amics de petits! -Ei! ves que la mixa no t'agafi! -Que et creus que sóc un ratolí? -La cassola! a la orden! va fer un dels seguidors que havia fet la campanya de Cuba.
Prop de la cabana dels carrabiners hi havia una noia jove recolzada en un pi, amb el mentó apoiat en els genolls i els ulls perduts en l'infinit. En Janet en veure-la va dir-se: -Ja en tindré una més a la colla. Lentament, amb una lentitud trista, van anar arribant la gent de l'art.
Streatley és una antiga plaça originària, com quasi totes les viles riberenques del Tàmesis, de l'època anglo-saxona. Goring no és tan agradós com Streatley, però és bonic, a la seva manera, i sap fer-se apreciar del visitant. Es troba més a prop del ferrocarril... Ho dic per si se us acut la idea d'anar-vos-en de l'hotel sense pagar el compte. Dia de bugada. Peixos i pescadors.
Un dia, tanmateix, veient les coses de prop, canvi
Però mai ningú ha vist res d'especial, en aquesta casa, si no és de nit; i total algun llumenet blau passant per les finestres, i no pas fantasmes com cal. -Bé,allí on veieu un d'aquests llumenets blaus que voleia, Tom, us podeu jugar qualsevol cosa que hi ha una fantasma d'allò més a prop. És cosa de raó; perquè ja sabeu que ningú no se'n val, fora de les fantasmes.
Marlow és un dels més atractius indrets del riu: és una petita vila animada, inquieta. Les encontrades són encisadores. El riu ofereix ací el seu més grat aspecte: en passar Cookham, prop de les Quarry Woods i d'aquells prats, llisca en una esplèndida extensió. ¡Oh, estimats vells Quarry Woods!
Jo estimo el treball, m'encisa: fins i tot, pensant en el treball, puc estar-me assegut durant llargues hores. Em plau moltíssim tenir-lo a prop i m'entristeix separar-me'n. No tingueu por de donar-me'n massa: amuntonar feina ha estat sempre per a mi una passió. El meu despatx és ple de treball fins a dalt de tot, de tal manera que difícilment es trobaria una polzada de lloc disponible.
Una volta esdevingué que, bufant l'oratge de la banda de l'Aquiló, veieren una illa, de prop, la qual tota era plena de una ruïna de còdols i de roquissar, lletja de veure. No hi verdejava cap bri ni el vent estival no hi movia l'alegre cabellera de cap arbre. Era tota negrejant i eixordadora de oficines de ferreria i tota encombrada de rodam i de martells i d'encluses i de falç i de seients de ferro i de trepans i de destrals. I dins de cascuna ferreria hi havia un hom mascarat i brut, com si en fos el mestre ferrer. I tots aquests ferrers batien l'enclusa amb cops eixordadors. Bategaven fort les fornals ardents d'un negre foc espaventable. Veient l'abad aquestes coses, que eren tristes de veure i temedores, així a sos monjos parlà: -Dolent d'estar, mos cars fills, és aquest lloc; perquè no voldria acostar-m'hi, tota vegada que Déu me'n fes mercè. Havent dit això s'alç
Aquí ha d'haver-hi una taula, allí, el sofà, part d'ací ve a caure l'estudi, part d'allà, el menjador... Endavant!... seguim, passem, girem, voltem... De cop i volta me vaig topar amb un tocom inesperat, Per força havia d'ésser una calaixera, sinó que la tenia més a prop que no em pensava.
Un carruatge de viatgers estava enmig del cobert. La porta de l'alcova de l'establer era oberta, el llit estava tot revolt, i una candela gotejava damunt el sòl. El vent geliu xiulava d'una banda a l'altra del cobert. Era més a prop del trenc d'alba que de la mitja nit. Una colla de músics rodamons dormien en un compartiment de l'estable.
Paraula Del Dia
Altres Mirant