United States or Nauru ? Vote for the TOP Country of the Week !


A la fi arribà. La donzelleta de la mar estava dalerosa de veure la seva bellesa, i hagué de confessar que mai no havia contemplat més gentil criatura. Sa pell era exquisidament pura i delicada; i sos ulls confiats, del blau més pregon, resplendien en mig de les llargues pestanyes.

Al retornar a casa, la seva veu pregon

En aquell moment, vaig fer pendre al senyor de Nideck algunes gotes d'opi; va esfondrar-se, bo i exhalant un llarg suspir, i ben aviat el somni pregon, feixuc, regul

Després va acotar l'orella sobre el malalt, auscultant. I en Rivelles estava convençut que l'auscultador no podia deixar de percebre la música dolorosa i el traüt sord del pregon envelat. I li sabia greu. -, Rivelles, . Aixo no ser

Seria mitja nit, seria la una... Déu sabés quina hora seria, quan la Tereseta es desvetllà. El pregon silenci de la muntanya semblava poblat d'una vaga remor vellutada, com d'aleteigs misteriosos. Les orelles de la masovera ho destriaven clarament. Va aixecar-se i mig obrí el finestronet de la cambra. Per l'escletxa pass

Fora del palau hi havia un gran jardí, amb arbres d'un roig encès i un blau pregon, el fruit dels quals resplendia com l'or, mentre les flors lluïen com foc damunt llurs tiges sempre onejants. Hom hi petjava la més fina arena, però d'una blava tinta fosforescent. Tota cosa era amarada, all

Per això quan fa anys, plora tot el dia, i es cobreix de roses, perquè quan toca l'hora del seu naixement les batallades no panseixin son rostre de setí rosat. Elsa, la dona encís, és sempre voltada d'amors que no vol escoltar; por que les besades li apaguin la frescor, por que un sospir pregon li despentini el cap, por que una abraçada li desllorigui el cos!

Eren sis belles noies, però la més jove era la més bonica de totes: la seva pell era tan blanca i delicada com una fulla de rosa, sos ulls tan blaus com el més pregon del mar; però, així com les altres, no tenia peus, i en lloc de cames duia una cua de peix. Solien passar-se tot el sant dia jugant a les grans sales del palau, on flors vivents brollaven de les parets.

Havent tornat a les tendes, mentre els altres s'ocupen de cercar queviures, els generals i els capitans es reuneixen. Les dificultats eren grans: a l'una banda hi havia muntanyes d'allò més altes; a l'altra banda el riu, tan pregon, que les llances no en sobressortien gens, quan se n'escandallava la fondària.

N'estava verament enternit de l'afecte de l'home per aquell gos i del gos per aquell home; es miraven l'un a l'altre fins al més pregon de l'ànima. El gos agitava la seva cua; l'home tenia llàgrimes als ulls. Sperver continuà: -Quina força!... Mira, Fritz, ha petat la corda per venir-me a veure; una corda de sis brins; ha trobat el meu rastre! , Lieverlé, atrapa'l!