United States or Taiwan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sens dubte em veuré obligat a negociar amb aquesta gent; qui sap? Potser han fet promeses a l'anabaptista. Val més que tu no hi siguis. Estiga't aquí, i jo davallaré tot sol. Si les coses van , em veuràs reaparèixer per el cobert; aixecaré el mocador, i ja sabràs que vol dir. Fritz, a desgrat de la seva gran impaciència, hagué de reconèixer que aquestes raons eren bones.

-. , hi ha gent allí dins, em sembla. Val més deixar-ho estar. -Deixar-ho estar, ara que jo abandono tot seguit aquesta terra per a sempre! Deixar-ho estar, i potser mai no ha de presentar-se'm una altra avinentesa!

SIR TOBIAS «A reveure, y que Déu vulga admetre en sa gloria a una de les nostres ànimes. Potser ser

Que n'eren de diferents de la gent de fàbrica!... També a aquests els veia passar cada dia a la mateixa hora... Eren tots secs, desnarits... amb grogors de planta d'estufa... Les mosses, altes, esprimatxades, plenes de llànfares d'oli, amb fils de borra encastats als cabells, amb grogors de vici a les galtes... Els homes més endreçats, més nets, però tots ells amb un aire de tristesa!... I ben garbellat, potser aquests em feien més por que no pas aquells... També esvalotaven a tothom, però en sos esbroncs no hi havia l'alegria serena dels pescadors... hi havia sols una ràbia sorda... una quimera negra...

Per això els seus vuit semestres de col·legi, durant quatre anys, abracen potser massa, a menys que es vulgui fer d'ell un mestre. No és pas sportman , la qual cosa és llastimosa, car podria ser-ho, i molt apte.

Amb molta exactitud pot seguir-se la lluita, car, cada vegada que el cos és llançat sobre el somier, el llit, justament a sobre el cap d'un home, fa una mena de bot; i, cada vegada que el cos aconsegueix de sortir-se'n, hom se n'adona pel cop que fa al sòl. Després la lluita decreix, o potser el liit s'enfonsa, i hom reprèn el son.

Sense voler mortificar a cap dels mestres envellits en el professorat de les Arts Belles, podia ben assegurar-se que ell, el porter, en aquell crític moment, era el qui sabia més Teoria dins l'Escola, encara que gran part de la ciència, o potser tota, li vingués del molt que havia vist o sentit a dir, feinejant per les dependències de la casa, durant una llarga vida consagrada al seu servei.

A cada un de nosaltres va enviar-nos, a l'hotel, una ampolla de Kophkeo . Potser en un principi de la nostra coneixença li ho haviem demanat sense saber-ho. Per la meva part no puc elogiar-lo ni censurar-lo: un llarg seguit de desenganys m'han desanimat. Altrament, viure sempre en una atmòsfera de petroli, per feble que sigui, ha de produir objeccions a l'entorn, especialment en un home casat.

La porta estava oberta, i vaig destriar, darrera la donzella, Sperver, amb les galtes contretes, el posat esmaperdut. Va acostar-se de puntetes, i féu, decantant-se envers Odila: -Oh! senyoreta, senyoreta... el comte és tan bo! Només que diguéssiu: «potser... veurem... més tard!...» Ella no va respondre i conserv

A la branca més alta d'un eucaliptus s'hi ha posat un ocellot fantàstic, una bèstia que parla. Els nens l'han cridat, i l'animal ha respost com si fos una persona. La tia Paulina s'ha pensat que potser fóra el mal esperit. En Melrosada ha perdut la color.