United States or Mayotte ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ell va alçar-se, tustant les seves mans l'una contra l'altra, per a destriar-ne la neu, i, tot mirant-me amb un aire somniós, afegí, com si es parlés a si mateix: -Posem, a tot estirar, cinc hores del matí. Ara és migdia, veritat, Fritz? -D'aquí un quart.

Us aneu tornant massa esquerps. d'anar sempre així la cosa? SALARINO Posèm els nostres esplais a la mercè dels vostres. LLORENÇ Bassanio, senyor meu, ara que ja heu trobat a Antoni, nosaltres dos us deixarem. Però us prego que no oblideu la vostra promesa de trobarnos per l'hora del dinar. BASSANIO No mancaré. GRACIÀ Diria que no esteu gaire content, Antoni.

Així que la veu, tomba a bon pas, amb la cua baixa; quan la posem sobre el foc, ell salta fora de la barca i roman assegut al marge fins que l'operació és finida. En havent sopat, George va treure el seu banjo per fer-lo sonar. Harris: -Tinc molt mal de cap i no em sento prou fort per restar en companyia vostra.

Ens posem a fer la nostra toilette i ens recordem que els raspalls de les dents, els del cap i les pintes són dins el bagul. (Ja us dic jo que aquest raspall em matar

La vida no és trista: ni és alegra, no és mísera ni triomfal... La vida, més aviat em sembla que és com un se la disposa, com un mateix vol que sia... És clar que no som sempre ditxosos; mes força vegades és perquè no posem prou voluntat en ser-ho. Però al menys, podem mantenir la serenitat dintre el dolor, lluny de turpituds i virulències.

Justament són les coses que ens caldran quan ens posem a robar. Hem de servar-les allí constantment, i hi tindrem les nostres orgies, allí dins, també. És un indret avinentíssím, per a les orgies. -Què són orgies? -No ho pas; però els lladres sempre en fan, i és clar que nosaltres també n'haurem de fer. Endavant, Huck: hem estat aquí dins qui-sap-lo temps. Es fa tard, em penso.

Però... veu's aquí que un migdia, quan més distrets estaven contemplant-se, el cavall que menava ell, picat per mosques o no per què, alça de sobte les potes i venta cossa a la dona al mig del ventre... La dona cau estirada, sense donar senyals de vida... Hi correm tots, la posem sobre un baiard i la traginem corrents a casa seva... -I va morir? preguntaven els carreters. -Va morir.