United States or Benin ? Vote for the TOP Country of the Week !


En anar a pagar l'auto, el xofer mirant-lo de fit va dir-li amb timidesa: -Que no em coneix? - i no! -Sóc En Miquel! -No parlis més, En Miquel Pons! -El mateix! -Què t'ha passat? Que fas de xofer? -És molt llarg d'explicar. Un dia que vagi amb calma... -No vull que em tractis de vostè! ¡El teu pare estava en bona posició! -Doncs jo ara estic millor que ell. -Que no vas acabar la carrera?

Els grecs n'havien passat més enllà, i atalaien un altre pujol ocupat per enemics; són del parer de marxar-hi. Ell mateix, amb la resta, avença cap al segon pujol, i el pren de la mateixa manera. Restava encara un terç mamelló, que era de molt el més dret: dominava la posició on els voluntaris, la nit, havien sorprès la guàrdia vora el foc.

Guanya el més fort; el que amb el seu braç molestosament forrat, sempre en posició anormal, pot sostenir la seva colossal i grollera espasa per més temps sense afadigar-se per la defensa i l'atac. Tot l'interès és concentrat a observar les nafres que es produeixen, sempre en els mateixos llocs: dalt del cap o al costat esquerre de la cara.

-, senyora, . -Miri, Melrosada: vostè no en sap res, de tot això. Deixi'm fer a mi... -Però, es pensa que tinc posició?... -Posició? Ara em surt amb lo de la posició?... -Miri, Paulina: si és qüestió de fer broma, tota la que vulgui; però em sembla que ja dura massa dies. -, s'ha acabat: no n'hi parlaré més. -Però no s'enfadi; Paulina! Mare de Déu! Jo no vull molestar-la.

" VI.-Atac d'una posició dels Càlibs. " VIIEl mar! el mar!» " VIII.-El país dels Macrons. Arribada a Trapezunta. Després d'això es reuneixen i deliberen sobre el camí que resta.

-Fill meu, això tu ho sabràs. ¿Tu et veus amb cor de fer feliç una dona, de compartir amb ella les teves alegries i les teves penes, de seguir aquelles lleis tan hermoses que donava Sant Pau als Efesis? -, ; però... -Però què? -La meva posició, els meus medis escassos...

Els enemics els deixen avençar tranquil·lament, però quan són prop de la posició, fan una sortida a la carrera, els posen en fuga, maten un gran nombre de bàrbars, així com alguns dels grecs que els havien acompanyat, i els persegueixen fins que veuen els grecs que arriben en llur ajut.

Ses costums, senzilles d'un refinament íntim i patriarcal, trobant sobrats elements de desenrotllo dins sa rumbosa posició, la posaven en el cas de no enyorar per a res els gustos de ciutat, que tampoc li eren del tot desconeguts, ja que anyalment feia una, encara que curta, estada a Barcelona, més que per altra cosa, deia ella, per a trobar després més agradable la vida de muntanya i en realitat per no enterrar-se en vida i donar compliment als nombrosos parents i coneixences que els tornaven la visita en els bons temps d'istiu, cosa molt agradable per a son caràcter hospitalari i sumament sociable.

-Doncs ! aquell era precisament l'estat de coses a casa de Fritz Kobus, cap a la una: el vi vell havia produït son efecte. Apretava els llavis, badava el ulls i cridava, com si encara es trobés en la mateixa posició crítica d'aleshores: -No es bellugava gens! Pensava: «si et bellugues són capaços de plantar-te la forca a l'esquena

-Molt ! exclamà, tot empipat. -Apa! Vinga el clau altra vegada! I tots ens veiérem obligats a posar-nos de quatre grapes per cercar-lo, mentre l'oncle, que romania dret sobre l'escala, grunyint, preguntava si era cosa d'haver-se d'estar amb aquella posició tot el vespre. A la fi, el clau fou retrobat, però el martell s'havia perdut. -On és, el martell? ¿Què n'hauré fet, del martell, gran Déu?