United States or Faroe Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Bé, pobre company: feu posat d'haver tingut una nit ben aspra; però aquí hi ha un llit per a vós, tot seguit que us hagueu desdejunat. No, no són morts, minyó: massa que ens reca. Quína mena de sort tan roïna! Vaig mirar de fermar-ho, però tot endebades: havia de sortir, i va sortir!
BASSANIO Vós no ignoreu, Antoni, el mal estat en que he posat la meva fortuna, ostentant per cert temps un luxo excessiu que les meves rendes no m'han permès fer durar. No'm queixo de no poder seguir ab la brillantor passada; la meva gran inquietut es lliurarme honradament dels deutes, més que regulars, als quals m'ha lligat la meva joventut, un xic massa pròdiga.
Tres coses, emperò, la induïen a cavil·lar un xic: el jutge no anava mai de nits; s'abstenia de passar per certs tocoms, encara que hagués de fer molta marrada; i trencava de camí en obirar una dona jove, vestida de dol, de posat trist i ulls fulgurants.
-Tu, Fritz- continuà, sense escoltar-me, -ets un digne, un brau minyò; el Cel t'ha posat damunt la testa innombrables benediccions; no cal sinó veure la teva bona cara, la teva mirada franca, el teu somriure ple de bona jeia, per estar alegre... En una paraula portes sort a la gent, és positiu... Sempre ho he dit, i la prova sé... ¿La vols saber, la prova? -Sí, per ma fe!
L'indret era sumptuosament il·luminat, i tota la gent obiradora del poble s'hi esqueia. Hi eren els Thatchers, els Harpers, els Rogers, la tia Polly, Sid, Mary, el ministre, el director del periòdic, i molts altres; i tots amb la millor roba. La vídua rebé els minyons tan coralment com ningú fos capaç de rebre dues criatures d'aquell posat. Estaven coberts d'argila i de sèu de candela. La tia Polly esdevingué carmesina d'humiliació, i arruf
Passaren dies que en Magí no tenia esma de fer res: eixut i malmirós, feia posat de malalt i no esguardava ningú. Devegades feia un sospir, de vegades sentia el fibló de l'enemic, perque es posava vermell. i barbotejava mots plens d'ira.
Fritz tenia amb cada un d'ells una gran retirada, és a dir, els ulls blaus, el nas aixafat, el mentó arrodonit, on s'obria un clotet; la boca ben partida, i un posat de contentament de la vida.
Un hom es preguntava què podia fer-ne, de la rajola; per què havia tancat la porta tan curosament; per què havia guaitat amb tanta d'ànsia per la finestra. Però el seu posat era massa apocat per a fer-hi conversa, i ens abstinguérem de preguntar-li res.
El comte caminava a pleret, la mortalla seguia arrossegant-se... El seu posat, els seus moviments i els de la vella tenien quelcom d'automàtics. Anaven, a vint passes davant meu, seguint el camí ensotat de l'Altenberg, tan aviat per l'ombra com en plena llum, perquè la lluna fulgurava amb un esclat soprenent.
»Sis xílings setmanals no mantenen gaire units el cos i l'ànima. Volen separar-se l'un de l'altre quan hi ha només aquest lligam tan prim entre ells; i un dia, suposo, la pena i la trista monotonia de tot plegat li havien vingut davant els ulls més clarament que mai, i l'espectre burleta l'havia espantat. Havia fet un últim prec als amics, però contra la gelada paret de la seva respectabilitat, la veu de la errant foragitada no fou escoltada; i llavors ella havia anat a veure son fill l'havia alçat en els seus braços i l'havia besat, amb un posat de cansament com absent, sense trair cap mena d'emoció, i l'havia deixat, després de posar-li a la m