United States or Christmas Island ? Vote for the TOP Country of the Week !
Sovint he pensat què faria un hom si no prengués més que un bitllet. ¿Se li permetria de córrer darrera el tren? ¿Podria posar-se una etiqueta i ficar-se al furgó de les mercaderies?
Tot dient això, Fritz va posar-se son feltre; prengué el bastó que tenia al cim una bola de vori i estava al recó de la xemeneia, i davall
Va posar-se a contemplar una olivera vella, molt alta, tot remembrant un pesombre, que havia tingut antanyasses una nit. Havia somniat que pujava al campanar de la catedral de Girona, primer per l'escala fosca amunt, amunt fins al repl
Volia figurar-se que estava tranquil, que no havia passat res extraordinari i que era l'home de sempre; i, amb aquest tarannà, decidí posar-se en marxa cap a Mas Baltrons. Va pujar a dalt d'un turonet per orientar-se i tot seguit va atalaiar Vilablanca al lluny, cap al nord, més enll
Fritz insistí, dient: -Pren-ho, Súzel: t'ho has ben guanyat. Ella, girant el cap, va posar-se a plorar. -Què vol dir, això? digué Christel. -Per què plores? -No ho sé, pare- feia ella, entre sanglots. I Kobus pensà, per la seva part: -Aquesta petita és altívola: es pensa que la tracto com una serventa, i això li fa pena.
-Bé està- respongué Christel, inclinant el cap. Quan romangueren sols, el vell rabí va posar-se a somriure. -Schmoule és viu- digué, -però els nostres vells talmudistes encara eren més vius que no pas ell; prou sabia jo que no aniria fins al capdavall: vet aquí perqué no m'he vestit. -Ah! exclam
El cavall s'avenia a romandre quiet a estones per tal que poguéssim mirar bé a dreta i esquerra i oir els noms del que vèiem. Però res més que els noms: tota explicació o descripció la tallava pel senzill procediment de posar-se a caminar.
Aleshores Fritz exclamà: -I ara, Loerich! no em reconeixeu? I el vell va posar-se a mirar-lo, tot sorprès. -Ah, benvolgut senyor Kobus! digué al cap d'un instant: -com us assembleu al vostre pare! Perdoneu-me, us hauria hagut de reconèixer.
Les dones anaven amb caputxes o mantellines com en dies de jubileu, i no hi havia mà, que no aguantés uns rosaris, un Sant Crist o algun altre objecte de devoció. Fins i tot hi havia qui portava una d'aquelles piques d'aigua beneita, que solen posar-se a les capçaleres dels llits.
Que fer? ...No s'havia errat, no; la Quima Xamosa l'assenyalava amb el dit i els hostes el sotjaven, sospitant-lo. Ara l'haurien ben descobert. La cosa ja no tenia adob. Mes, que fer sinó posar-se a veure venir?
Paraula Del Dia
Altres Mirant